Catherine Breillat — La radicalitat del desig
El D’A film Festival Barcelona d’aquest any va dedicar la seva retrospectiva a la figura de la francesa Catherine Breillat, una de les directores més transgressores del cinema europeu. A l'esplèndid Filmoretrat que va escriure Marla Jacarilla, la defineix com “una de les veus més lliures i radicals del seu país”.
El D’A film Festival Barcelona d’aquest any va dedicar la seva retrospectiva a la figura de la francesa Catherine Breillat, una de les directores més transgressores del cinema europeu. A l’esplèndid Filmoretrat que va escriure Marla Jacarilla, la defineix com “una de les veus més lliures i radicals del seu país”.
Té 75 anys i els cabells blancs, i es mou amb dificultat, però el seu cap i la seva mirada segueixen sent lúcides, incisives i brillants, a més de transgressores. Catherine Breillat no ha perdut res de la capacitat de provocar que ha caracteritzat la seva obra des que va debutar el 1976. És poc coneguda a Espanya, on només s’ha estrenat Romance X, i descobrir la seva filmografia és acostar-se a l’obra d’una dona que es va avançar al seu temps en molts sentits i que, precisament per això, és profundament crítica amb algunes actituds del feminisme contemporani. El último verano, que s’estrena després de passar pel D’A, és la seva última pel·lícula. Entrevistar-la és un plaer per la intel·ligència de les respostes, però també obliga a estar molt atenta: Catherine Breillat no té paciència amb les ximpleries.
