Locarno — El festival que estima les cineastes catalanes

En la newsletter filmtòpica del passat 24 de juliol, la Marta Armengou recordava la importància de les xifres quan parlem de l’escassa presència de dones, encara ara, als festivals de cinema amb més ressò mediàtic, després que el de Sant Sebastià anunciés la programació de films espanyols i es constatés que no hi havia cap cineasta d’aquesta nacionalitat a la competició. Pocs dies després, Alberto Barbera, el director artístic del festival de Venècia, justificava el fet que la secció oficial a concurs del certamen italià comptés amb un únic film, només un, d’entre vint, firmat per una directora per la suposada "qualitat més baixa" de les candidates femenines. L’italià va proporcionar una dada significativa: també s’havien presentat menys films de dones que en l’edició anterior, un 24% respecte al 30%. Aquest percentatge va quedar reduït finalment a un 5% de dones seleccionades per concursar per al Lleó d’or.

Alguna cosa passa amb la presència de dones cineastes als grans festivals internacionals, i possiblement la raó no es redueixi a les inèrcies patriarcals dels seus programadors. Fins i tot al Concurs Internacional del Festival de Locarno, que programa amb una certa perspectiva de gènere, hi ha menys dones que l’any passat: hem passat de set a cinc de 17 títols totals. El certamen fa públiques les estadístiques per gènere dels films inscrits i programats. Entre els llargs inscrits, la direcció s’ha dividit entre un 25,3% de dones, 67,5% d’homes, 1,2% de persones no binàries, 3,6% de codireccions mixtes i un 2,5% no declarats. Dels curts, 37.2% eren de dones, 54,6% d’homes, 2,1% de persones no binàries, 3,1% codireccions mixtes i  un 3,0% no declarats. En la selecció final, Locarno ha acabat programant entre les diferents seccions un 29,9% de dones, un 59,1% d’homes, un 2,9% de persones no binàries, un 4,4% de codireccions mixtes, i un 3,7% de cineastes que no s’han pronunciat.