Dones Visuals — Acció Curts. Acció Viver. Llavors de creació

Entre el 16 i el 19 de juny es va celebrar a Barcelona la 5a edició d’Acció Dones Visuals, Dies d’Indústria, una “trobada en què les professionals de la indústria es reuneixen per compartir experiències, reptes i inquietuds que tenen com a objectiu la transformació del cinema des de dins.” Entre les activitats més interessants d’aquestes jornades hi ha les dues sessions de pitchings de nous projectes de curts i llargs.

ACCIÓCurts

Des dels seus primers passos, ACCIÓCurts es va proposar ajudar noves creadores. Al llarg d’aquests anys, són més de 100 les directores seleccionades i es pot dir amb tota satisfacció que més del 50% dels projectes presentats en les darreres edicions han esdevingut esplèndides realitats.

A l’edició d’aquest any, ACCIÓCurts incorporava com a novetat la presència d’una mentora de pitchings, la cineasta Neus Ballús, que ha acompanyat els dotze projectes seleccionats per un comitè integrat per Diana Trujillo, Lucia G. Romero i Montse Pujol. Entre els escollits, un jurat de quatre professionals va ser l’encarregat d’atorgar els premis. El Premi Dones Visuals, dotat amb 1500 euros, va ser per al curt Batec, Esperit, Matxet d’Adriana Fuertes Lara; el Premi Kinolux, que proveeix 6000 euros en lloguer de material d’il·luminació per al rodatge del projecte seleccionat, el va obtenir el curt Dejar ir d’Ana Monrás Zöller, i el premi Music Library SFX el va guanyar No Ni Ná, la triple negació les dones barraquistes del Carmelo, de Julia Girós. Els tres premis es van lliurar durant la festa de cloenda d’aquesta 5a edició de Dies d’Industria, creats amb Intel·ligència Feminista.

Els projectes d’ACCIÓCurts

La sessió de pitchings de curtmetratge, conduïda i liderada per Neus Ballús, va permetre conèixer els projectes des de la mirada personal i directa de les autores. Sorprenia veure la seguretat amb què aquestes dones joves, formades a diferents escoles, fins i tot de diferents països, s’entusiasmaven parlant dels seus curts, descrivint els arguments i explicant les motivacions que les havien portat fins allà.

Entre les propostes hi va haver tres documentals i nou ficcions. Dos dels documentals, L’Alegria dels peixos, d’Helena Peñalver i Guilleumes, i No Ni Ná, la triple negació a les dones barraquistes del Carmelo, de Julia Girós Menéndez, s’acostaven a dones grans que tenen viva la curiositat i les ganes de viure, ja sigui nedant cada matí a la platja de la Barceloneta, faci el temps que faci, o mantenint la memòria i la presència de la vida col·lectiva de les barraques del Carmelo als edificis dels Pisos Verds, on van ser reubicades fa molts anys. Pel que fa a l’ambiciós documental Batec, Esperit, Matxet d’Adriana Fuertes Lara, no hi ha dubte que és un dels projectes més importants dels presentats: un estudi antropològic de les seves arrels a la República Dominicana a partir de la figura de la seva àvia, que dona peu a estructurar un discurs anticolonial.

Les ficcions eren de diferents tipus, encara que amb temes tangencials entre si. La mirada infantil era molt present a COTET-COTET de Julia Albiol Muñoz, on es planteja una complicada relació entre una nena d’onze anys i la seva mare, Cotorrra d’Anna Calderón Dilmé, en què Carlota, als set anys, ha de bregar amb la mort per primera vegada en la seva curta vida, i Mitges voladores, de Maria Gumà Moreno, centrada en un moment delicat, quan la mare de la Irina pateix una depressió que la nena no pot entendre. La difícil conciliació entre maternitat i treball creatiu està molt ben exposada a Nit d’estrena de Carme Rufat Jové.

Les relacions lèsbiques i els seus conflictes apareixen al curt Dejar ir  d’Ana Monrás Zöller, mentre que Hablemos del amor, de Jana Moreno Baqués, és una aproximació a l’amor entre persones grans a partir d’un espectacle musical. Un golpe de amor, d’Ana García Sierra, posa a prova l’amistat entre dues amigues adolescents, i Rancio, de Juliana Mateu i Viviana Fernández, ens enfronta al racisme i als prejudicis que corroeixen la nostra societat.

Tan sols un curt plantejava una història fantàstica, El meu àngel necessita vacances d’Elisabet Lladó Equisoain, encara que el final de Dejar ir juga amb una situació surrealista/musical molt sorprenent. El millor dels curts que s’anunciaven en aquesta sessió és que la majoria tenien un to de comèdia, amb tocs d’humor i certa lleugeresa tot i tractar temes molt durs.