BCN Film Festival 2025 — Cinema literari

A la programació d’aquest any, el BCN Film Festival ofereix una selecció de catorze llargmetratges i sis curtmetratges dirigits per dones, especialment directores espanyoles que presenten films que han passat pel Festival de Màlaga i tenen una propera estrena comercial. Una pel·lícula dirigida per una dona, Un “like” de Bob Trevino de Tracie Laymon, serà l’encarregada d’inaugurar el festival; i un altre film dirigit per una dona, Les irresponsables, de Laura Mañá, el clausurarà.

Secció Oficial

Un “like” de Bob Trevino (Bob Trevino likes it), Tracie Laymon

Òpera prima de la directora Tracie Laymon, aquesta comèdia agredolça està protagonitzada per Barbie Ferreira i John Leguizamo. La Lily Trevino és una jove de vint anys insegura i solitària, que acaba de ser abandonada pel seu pare. Quan decideix seguir el seu rastre a Facebook, troba un perfil amb el mateix nom que ell. Així coneix el Bob Trevino, un home afligit que ha perdut el seu fill recentment, amb qui establirà una estreta relació d’amistat que podria canviar-li la seva vida per sempre.

Adorable (Elskling), Lilja Ingolfsdottir

La primera pel·lícula de la directora noruega Lilja Ingolfsdottir és un melodrama psicològic. La Maria fa malabarismes amb quatre criatures i una carrera exigent mentre el seu segon marit, en Sigmund, viatja constantment. Un dia, una discussió lletja desemboca en una petició de divorci per part d’ell.

Paternal Leave, Alissa Jung

Coproducció entre Itàlia i Alemanya protagonitzada per Luca Marinelli, que gira entorn del retrobament familiar. La Leo és una adolescent de quinze anys que ha crescut a Alemanya sense pare. Quan descobreix la seva identitat, es posa immediatament en marxa per localitzar-lo. El troba en un quiosquet de la costa del nord d’Itàlia. El retrobament deixa el Paolo aclaparat i en conflicte. Després de la sobtada aparició de la Leo en la seva vida, el Paolo lluita per equilibrar la seva relació amb ella i la família que té ara.

Jouer avec le feu (The quiet son) Delphine Coulin, Muriel Coulin

Basada en una novel·la de Laurent Petitmangin, Jouer avec le feu és la cinquena pel·lícula que fan juntes les germanes Delphine i Muriel Coulin. Pierre, un treballador ferroviari de cinquanta anys, cria sol els seus dos fills. Tots tres estan molt units. Quan el Louis, el més jove, deixa casa seva per estudiar a la Sorbona de París, el Fus, el més gran i amb pitjors resultats en els estudis, es torna cada vegada més reservat. Fascinat per la violència, es relaciona amb grups d’extrema dreta, contradient els valors del seu pare.

La buena letra, Celia Rico Clavellino

Celia Rico Clavellino segueix trobant en les històries petites, amagades a les cases, inspiració per a les seves pel·lícules. Però, a diferència de Viaje al cuarto de una madre o Los pequeños amores, en aquesta ocasió ens porta als anys quaranta, durant la primera postguerra. En un poble valencià, l’Ana tracta de tirar endavant amb la seva família; la guerra civil ha obert una profunda ferida en tothom, especialment en el seu cunyat, l’Antonio. L’Ana intenta curar aquesta ferida amb guisats, secrets i silencis, però quan la Isabel, acabada de casar amb l’Antonio, arriba a la família, les atencions i cures de l’Ana seran de poc o de res: el sacrifici no sempre té la seva recompensa.

La buena suerte, Gracia Querejeta

Una de les directores espanyoles més veteranes, en actiu des de fa 32 anys, presenta el seu darrer film, una mirada al món dels pobles des d’una perspectiva molt especial. En Pablo decideix baixar del tren a l’estació d’un poble deixat de la mà de Déu, comprar-se un pis vell i atrotinat davant de les vies i començar a viure com si no fos el reconegut arquitecte que en realitat és. Potser fuig d’algú, d’alguna cosa o, fins i tot, de si mateix. Al poble, tot sembla estancat, excepte la Raluca, una dona optimista oberta a les sorpreses que poden canviar-te la vida.

Los Tortuga, Belén Funes

El segon i molt esperat film de la directora de La hija de un ladrón és un drama familiar que posa l’accent en un tema molt actual: la vivenda. L’Anabel té 18 anys i viu amb la seva mare, la Delia, una taxista xilena que va emigrar al barri de Collblanc fa vint anys. Estudia primer de Comunicació Audiovisual a la ciutat de Barcelona. Entrar a la carrera li va suposar molt d’esforç, perquè la nota de tall és molt alta, però s’hi va deixar la pell … va estudiar molt. Ara el seu futur està a punt de canviar per sempre. I, encara que l’Anabel no ho sàpiga, una carta és a punt d’arribar: la immobiliària del pis de lloguer on han viscut tota la vida els informa que l’han d’abandonar definitivament, ja que l’edifici ha estat adquirit per un fons voltor.

También ésto pasará, María Ripoll

Fa més de vint-i-cinc anys que María Ripoll fa un cinema que podríem anomenar d’encàrrec, però en el qual sempre s’hi percep la seva personalitat. El seu darrer film és una adaptació d’una novel·la de Milena Busquets, interpretada per Marina Salas i Susi Sánchez. Quan mor la seva mare, la Blanca acaba de fe quaranta anys. Per escapar del dolor, busca refugi en el sexe, amb amants, exmarits i qualsevol altre vincle casual, que li permeti oblidar, ni que sigui per una estona, que la seva mare ha mort. Incapaç de posar en ordre a la seva vida d’adulta “òrfena” a la ciutat, i gairebé com una fugida més, la Blanca decideix viatjar a la casa de la seva mare a Cadaqués.

Las irresponsables, Laura Mañá

El darrer film de Laura Mañá reuneix un grup de protagonistes extraordinari. Laia Marull, Betsy Túrnez i Àgata Roca són tres amigues que es disposen a passar un cap de setmana juntes fora de la ciutat, en una casa elegant i luxosa, plena d’obres d’art, que algú ha deixat en herència a una d’elles. En el grup de WhatsApp hi ha bones intencions, però la realitat és que totes tres tenen molta mandra… Tot canvia quan una pregunta innocent les empeny a alliberar-se i deixar-se portar pels seus impulsos.