Crítica — April: La santa georgiana que practica avortaments

Conxa d’Or a Sant Sebastià l’any 2020, Beginning ens va donar a conèixer una cineasta de mirada radical i provocadora, en un dels debuts més estimulants dels darrers anys. Així que esperàvem amb candeletes el nou llargmetratge de Dea Kulumbegashvili, representant a més d’una cinematografia, la georgiana, amb una poc coneguda però significativa tradició de dones directores, com confirma la dinastia que representa Lana Gogoberidze. 

April és una continuació coherent amb els supòsits artístics de Beginning. Aquí també tenim un personatge femení, la Nina (encarnada de nou per Ia Sukhitashvili) que malda per sobreviure en un entorn opressiu patriarcal, un sistema que la directora retrata un cop més amb una combinació de realisme frontal, claustrofòbia ambiental i poètica surrealista. La protagonista és una ginecòloga que, a l’inici del film, intervé en un part en què acaba morint el nadó. La investigació que s’obre sobre l’incident està travessada pels rumors que envolten les activitats extrahospitalàries de la Nina. Tothom sap que es dedica a practicar avortaments en els pobles dels voltants. La directora, per tant, posa un assumpte candent com els drets reproductius al centre de la pel·lícula. A Geòrgia l’avortament és legal, però bona part de la societat hi està en contra. El que genera aquest escenari en què moltes dones es veuen obligades a interrompre l’embaràs de forma clandestina perquè no se n’assabenti el seu entorn. April mostra un país marcat per la distància entre l’emparament institucional d’aquest dret i l’endarreriment pel que fa als drets, a la salut sexual i en les mesures anticonceptives en la vida quotidiana de moltes joves. Aquest xoc queda subratllat per la vida sexual de la protagonista, aficionada a les trobades casuals amb desconeguts, que no sempre acaben bé.