Crítica — Blue Sun Palace: El palau de l’amistat

Constance Tsang és de Queens, Nova York, però també és xinesa. Viu les contradiccions de les dues cultures i les reflecteix en un film tan senzill com complex, ple de sentiments que mai no cauen en el sentimentalisme.

Nascuda el 1991, Constance Tsang va estudiar a la Universitat de Columbia. El seu treball de graduació, el curt Beau del 2021, va guanyar el prestigiós Premi del Jurat dels Premis Anuals de Cinema Estudiantil. Blue Sun Palace, el seu primer llargmetratge, es va presentar a la Setmana de la Crítica de Canes 2024, on va obtenir el Premi French Touch, un guardó que li és especialment significatiu, ja que reflecteix el seu amor pel cinema francès i, en particular, el seu reconeixement al cinema de tres directores: Chantal Akerman, amb qui comparteix la mirada de qui observa des de fora; Agnès Varda, present en el tractament gairebé documental d’una comunitat concreta, i Céline Sciamma, amb qui coincideix en la manera de retratar les emocions i els sentiments.

El Premi French Touch es defineix com un reconeixement a una obra cinematogràfica que sobresurti per la seva creativitat i audàcia dins la selecció de la Setmana de la Crítica. Blue Sun Palace conté ambdues qualitats, però no pas en el sentit més convencional. La creativitat rau en la capacitat de treure profit d’un espai: el saló de massatges on treballen l’Amy i la Didi, que esdevé un refugi per a elles i les seves companyes. I aquí entra en joc l’audàcia: aquest refugi es trenca en trossos quan la violència envaeix el seu espai de serenitat.

L’Amy i la Didi són dues cares de la pròpia Constance Tsang: la Didi és divertida i extravertida; l’Amy és més callada i tranquil·la. Totes dues construeixen una amistat sòlida i forjada en la sororitat entre totes les noies que treballen en aquest saló, un lloc on han d’insistir en què no són allò que alguns clients voldrien que fossin. Aquest equilibri emocional s’esquerda amb l’arribada d’una tragèdia durant l’Any Nou Lunar. A partir d’aquest moment, el film fa un gir: passa de retratar l’amistat entre dues dones joves a explorar una nova amistat, inesperada i marcada pel dolor i l’absència, entre l’amiga que s’ha quedat sola i un home que també s’ha quedat sol. L’un al costat de l’altra emprenen un camí de recuperació i guariment que serà més complicat del que esperaven.