Crítica — Cien libros juntas: Elogi de les dones lectores

L’any 2017, la directora argentina María Álvarez estrenava  Las cinéphilas, un documental que resseguia les rutines de sis dones jubilades en sales de cinema i festivals a l’Argentina, Espanya i l’Uruguai, en una pel·lícula que reivindicava un perfil de cinefília en els antípodes de l’arquetip habitual de l’home jove que converteix la seva passió en un capital cultural que acaba professionalitzant d’una manera o altra. A Cien libros juntas, la mallorquina Marga Melià realitza una proposta similar. La pel·lícula se centra en l’afició aquí bibliòfila d’un grup de dones grans de Palma de Mallorca, una passió que en aquest cas posen en comú a través d’un club de lectura que les acaba unint també com a amigues.

Segons els resultats de 2024 de l’enquesta anual d’Hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya duta a terme per la Federació de Gremis d’Editors, un 75,9% de les dones es defineixen com a lectores de llibres, davant del 64,3% dels homes, tot i que l’hàbit també és més freqüent entre les joves que entre les de més edat. Les dones, per tant, llegeixen més que els homes, malgrat que la idea de “lector ideal” sovint encara es visualitzi en masculí. El film també reflecteix una altra realitat coneguda: com els clubs de lectura funcionen sobretot per la presència femenina. Cien libros juntas fa palès com aquestes trobades culturals esdevenen una forma d’homosocialització femenina en una etapa, la de la jubilació, en què per a moltes dones canvien dràsticament les rutines habituals, ja sigui pel desmembrament del nucli familiar (pèrdua de la parella, els fills ja autònoms…), ja sigui per la marginació de les persones grans dels espais públics.