Crítica — Cumbres borrascosas: És possible un amor més enllà de la mort?

L’impacte de la lectura de Cims borrascosos d’Emily Brontë té un vessant inesperat. Almenys per a qui signa aquestes línies, que la va llegir d’adolescent tot esperant una novel·la romàntica plena de passions i turments, i es va trobar amb un relat esquerp i inhòspit, esplèndid i fosc, sobre una història d’obsessió que corcava tot allò que tenia al voltant. És curiós el fenomen que envolta aquest clàssic de la literatura gòtica, encara lligat a un imaginari romàntic que en cap cas és el que presideix el text original. Algunes aproximacions, com la d’Andrea Arnold del 2011, intentaven ser fidels a l’atmosfera aspra i poc acollidora de l’original. Altres, com el clàssic de Luis Buñuel Abismos de pasión, arrossegaven cap al seu territori de radicalitat surrealista l’obsessió del protagonista, Heathcliff, per la seva estimada morta, Cathy. Ara és Emerald Fennell qui ens ofereix la seva visió de la novel·la de Brontë en una pel·lícula que reincideix en explotar aquest univers romàntic ja des del cartell, que homenatja el d’Allò que el vent s’endugué, passant per una data d’estrena que coincideix amb Sant Valentí i uns tràilers pensats per anar escalfant l’espera.

La pel·lícula arrenca fort. Sobre una pantalla encara negra ressonen uns gemecs sense identificar, que podrien correspondre a un acte sexual. O, com no tardem a descobrir, a un home malaurat que agonitza en una forca per al gaudi del públic que contempla l’espectacle de la mort, entre els quals hi ha la petita Cathy. El condemnat experimenta una erecció després de l’última ranera, de manera que, als ulls de la nena, i en un vincle que també hauria agradat als surrealistes, violència, sexe i mort apareixen inextricablement units ja des de la infància. Aquest hauria pogut ser un fil interessant a resseguir en la història d’amor entre la Cathy (Margot Robbie), que viu amb el pare al casalot aïllat de Cims borrascosos, i el xicot que el progenitor acull sense més raons, en Heathcliff (Jacob Elordi). Un vincle més fort que la vida que, tanmateix, es veu frustrat per la diferència de classe i pels respectius tarannàs dels personatges protagonistes.