Crítica — Die my love: Tot per l’estrella
‘Die My love’ va ser el títol escollit per l'actriu Jennifer Lawrence per acompanyar el lliurament del Premi Donostia a l’últim Festival de Sant Sebastià. La directora escocesa Lynne Ramsay va acceptar el repte d’adaptar una novel·la difícil posant-se al servei de la seva intèrpret principal.
Nuria Vidal
13 de novembre 2025
Die my love
Any 2025
País Canadà
Direcció Lynne Ramsay
Guió
Enda Walsh
Lynne Ramsay
Alice Birch
sobre la novel·la d'Ariana Harwicz
Producció
Black Label Media
Excellent Cadaver
Sikelia Productions
Repartiment
Jennifer Lawrence
Robert Pattinson
Lakeith Stanfield
Sissy Spacek
Nick Nolte
Fotografia Seamus McGarvey
Música
Raife Burchell
Lynne Ramsay
George Vjestica
Muntatge Toni Froschammer
Distribució MUBI
Durada 118 min
Gènere Drama
Data d'estrena: 14 de novembre 2025
Sinopsi
Una parella de joves enamorats i esperançats (Grace i Jackson) es muda de Nova York a una casa heretada al camp. La Grace intenta trobar la seva identitat amb un nadó que acaba de néixer en aquest entorn aïllat. Però, quan comença a ensorrar-se, no es redescobreix des de la debilitat, sinó des de la imaginació, la fortalesa i una sorprenent i indomable vivacitat.
Die my love
Any 2025
País Canadà
Direcció Lynne Ramsay
Guió
Enda Walsh
Lynne Ramsay
Alice Birch
sobre la novel·la d'Ariana Harwicz
Producció
Black Label Media
Excellent Cadaver
Sikelia Productions
Repartiment
Jennifer Lawrence
Robert Pattinson
Lakeith Stanfield
Sissy Spacek
Nick Nolte
Fotografia Seamus McGarvey
Música
Raife Burchell
Lynne Ramsay
George Vjestica
Muntatge Toni Froschammer
Distribució MUBI
Durada 118 min
Gènere Drama
Data d'estrena: 14 de novembre 2025
Sinopsi
Una parella de joves enamorats i esperançats (Grace i Jackson) es muda de Nova York a una casa heretada al camp. La Grace intenta trobar la seva identitat amb un nadó que acaba de néixer en aquest entorn aïllat. Però, quan comença a ensorrar-se, no es redescobreix des de la debilitat, sinó des de la imaginació, la fortalesa i una sorprenent i indomable vivacitat.
Hi ha pel·lícules d’autor o d’autora, pel·lícules de productor o productora i pel·lícules d’estrelles. Moltes vegades les estrelles són també productors o productores, però gairebé mai no dirigeixen. Per això busquen cineastes que siguin tan a prop com sigui possible al que volen fer. Aquest és el cas de Jennifer Lawrence, enamorada del llibre d’Ariana Harwicz Matate, amor, que va confiar en Lynne Ramsay per dirigir la pel·lícula.
Va ser coproduïda per Martin Scorsese i l’escriptura del seu guió no va ser una tasca senzilla. Convertir en imatges les terribles descripcions que l’autora argentina fa d’aquesta mare primerenca que s’odia a si mateixa i odia el seu paper com a mare no era pas fàcil. Es tractava de conservar tota la ràbia i la brutalitat de la situació intentant evitar el rebuig del públic.
Per a Jennnifer Lawrence era un desafiament. Com interpretar aquesta dona jove que hauria de ser una mare amorosa i és, en canvi, una mare trasbalsada i perillosa? El recurs que troba l’actriu és el de la histèria. La Grace està permanentment histèrica, desequilibrada, insatisfeta sexualment; se sent una fracassada i odia tot el que l’envolta: el seu marit, un pacient però anodí granger, casa seva al mig del no-res, el seu veïnat i, sobretot, el seu nadó.
