Crítica — Girls Will Be Girls: Una altra manera d’enfocar el despertar sexual femení

En anglès, l’expressió “boys will be boys” s’utilitza per banalitzar o justificar de forma paternalista algun comportament típicament masculí immadur o desconsiderat, que es tolera perquè, ja se sap, els nois són nois, i no ho poden evitar… En el seu primer llargmetratge, Shuchi Talati s’apropia de la idea per capgirar-la i traçar un coming of age al voltant del despertar sexual d’una adolescent, la Mira (Preeti Panigrahi), i com hi interfereix la seva progenitora, l’Anila (Kani Kusruti).

La Mira se’ns presenta ja des de l’inici com una noia exemplar, la que treu les millors notes, la que sempre porta l’uniforme impecable. En l’escena inicial la veiem com dirigeix, com a delegada de la classe, les trobades col·lectives de l’institut per jurar fidelitat als valors nacionals, una manifestació de disciplina institucional i patriòtica que l’alumnat segueix amb més o menys rutina. Excepte per en Sri (Kesav Binoy Kiron), un estudiant nouvingut que ha residit a Hong Kong, i que para més atenció a la Mira que als juraments en grup. La protagonista, que fins ara no havia conegut cap noi que li fes el pes, entaula una relació amb l’Sri, un jove que, amb les maneres agradables, persuasives i suaus pròpies d’un fill de diplomàtic, sembla diferent de la resta.

En aparença, l’estructura de Girls Will Be Girls no es diferencia gaire de la de qualsevol coming of age. El despertar sexual trastoca la vida de la protagonista i li acaba aportant uns aprenentatges sobre la vida que van més enllà del mer descobriment del sexe. Talati, però, incorpora dues variacions remarcables a aquest patró. Poques vegades se’ns ha transmès l’experiència de la iniciació sexual o romàntica des d’un perfil com el de la Mira, una jove identificada amb la imatge d’estudiant modèlica que abraça la seva sensualitat recent descoberta sense renunciar tanmateix a la seva manera d’encarar la vida. La protagonista afronta la seva incipient iniciació sexual amb franquesa i seguretat. En lloc de deixar-se emportar només per l’instint (és massa assenyada per fer-ho) o socialitzar les seves inquietuds amb altres noies (és un tema massa tabú en l’entorn en què es mou), la Mira du a terme un procés de recerca d’informació (pren apunts en un cibercafè!) per estar llesta davant d’aquest nou escenari, de la mateixa manera que es prepara a la perfecció per a qualsevol altra de les activitats en què s’implica. La directora naturalitza sense en cap cas caricaturitzar-lo aquest fenotip de dona jove assenyada i racional també davant d’un plaer instintiu al qual no vol renunciar, sinó que només vol entendre’l millor. Un perfil molt més comú del que ens ha fet entendre la ficció al voltant d’aquests temes.