Crítica — ‘Hacks’ Temporada 4: Els límits de la comèdia

Fer riure és difícil. I és encara ho és més fer-ho amb un humor arriscat, intel·ligent, inesperat, que explori camins inusuals. També és complicat si ets una dona i has de lluitar contra el mite, estès durant dècades, que la comèdia és cosa d’homes. Malgrat els nombrosos exemples que ho desmenteixen —només als EUA, país on es desenvolupa Hacks, trobem noms com Lucille Ball, Goldie Hawn, Lily Tomlin, Gilda Radner, Carol Burnett, Joan Rivers o Kristen Wiig, per citar-ne només alguns—, el prejudici persisteix. De la naturalesa de la comèdia (què fa riure? per què alguns acudits funcionen i altres no?), de la seva evolució (de la necessitat d’abandonar els gags segurs i gastats per arriscar-se en el terreny pantanós de la sinceritat i la vulnerabilitat), de la bretxa generacional (quina gran idea van tenir Aniello, Downs i Statski d’hibridar la lògica de la buddy movie amb la rapidesa verbal de la screwball comedy, protagonitzada, aquesta vegada, no per una parella heterosexual, sinó per dues dones de classe, edat i identitat sexual diferents), i del fet de ser dona en un món d’homes, en donen bona mostra les tres primeres temporades de Hacks. La sèrie creada per Aniello, Downs (qui hi té un paper rellevant, interpretant Jimmy, el sofridor representant de la diva encarnada per Jean Smart) i Statsky segueix en la seva quarta temporada explorant nous horitzons i aprofundint en la seva reflexió sobre la comèdia. En aquesta ocasió, l’escenari és diferent: Deborah, la diva de la comèdia que, en les dues primeres temporades, triomfa inesperadament amb un nou espectacle dissenyat i escrit conjuntament amb Ava, la guionista millennial que, després de molts alts i baixos, l’ha connectat amb els nous temps, ha aconseguit finalment fer realitat el seu somni llargament perseguit i negat per la seva condició de dona. Deborah és, a la fi, la presentadora d’un popular late night show televisiu, mentre que Ava és la seva cap de guionistes; això permet a les persones creadores de Hacks aprofundir en un tema que ja flotava en l’aire la temporada anterior: la contradicció (gairebé irreconciliable) que suposa ser una creadora dins la maquinària industrial del cinema i la televisió. Així, sobretot en la primera part, la quarta temporada de Hacks es converteix en un debat sobre la defensa de la independència creativa en un entorn dominat pels resultats comercials i les obligacions corporatives. Aquest debat l’encarnen, evidentment, Deborah, a qui li ha costat massa arribar on és com per arriscar-se a perdre-ho tot i que, per tant, està disposada a cedir, malgrat perdre autenticitat, i Ava, la joventut i la impulsivitat de la qual la porten a resistir-se activament a deixar-se arrossegar pel corrent.

 Aquest estira-i-arronsa entre Deborah i Ava, a qui Jean Smart i Hannah Einbinder donen vida amb la seva combinació habitual d’enginy, rapidesa verbal i vulnerabilitat commovedora, permet a les persones creadores de Hacks parlar d’una indústria que coneixen molt bé, i que han vist mutar davant els seus ulls, i reflexionar, per tant, sobre el seu present i futur com a persones creadores de comèdia. Així, la inclusió d’un personatge com Dancing Mom (una irreconeixible i divertidíssima Julianne Nicholson), estrella convidada del programa de Deborah, i una influencer passada de voltes, famosa pels seus balls en TikTok, permet apuntar a la transformació profunda d’un ecosistema mediàtic en el qual, potser, la comèdia televisiva (i amb ella les còmiques com Deborah, i fins i tot el mateix format de late night) està en perill d’extinció. Com sempre, com en cada temporada, al cor de Hacks, una sèrie que segueix sent divertidíssima i aclaparadorament ben escrita, hi ha el seu repartiment. Smart i Einbinder estan acompanyades d’un elenc coral encapçalat per Downs, com Jimmy, i una estratosfèrica Megan Stalter com Kayla, protagonistes d’una de les escenes més boges i divertides de la temporada: l’intent de recompondre la sobrietat de Dancing Mom perquè surti a actuar al programa, una escena  que té lloc en A Slippery Slope, el meravellós novè episodi. Aquest capítol és un exemple perfecte del control tonal que tenen tant les persones creadores com els i les intèrprets de Hacks, que aconsegueixen passar de la bogeria còmica de l’escena amb Dancing Mom a moments d’una profunditat emocional colpidora, com el que protagonitzen Deborah i Ava al final de l’episodi. Al centre de Hacks hi continua havent la complexa relació entre Deborah i Ava, Smart i Einbinder, una parella d’actrius amb una química desbordant. No és estrany, doncs, que la temporada acabi amb un episodi ambientat en Singapur que no sembla tant un retorn als orígens com una superació definitiva d’aquests.