Crítica — Hamnet: La llavor dolorosa d’una gran obra
Chloé Zhao dirigeix un film de gran bellesa i sensibilitat amb el suport de Steven Spielberg i Sam Mendes com a productors i la col·laboració de Maggie O’Farrell, autora de la novel·la "Hamnet", com a coguionista.
Nuria Vidal
22 de gener 2026
Hamnet
Any 2025
País
Regne Unit
Estats Units
Direcció Chloé Zhao
Guió
Chloé Zhao
Maggie O’Farrell
Producció
Amblin Entertainment
Book of Shadows
Hera Picture
Neal Street Productions
Repartiment
Jessie Buckley
Paul Mescal
Jacobi Jupe
Emily Watson
Fotografia Lukasz Zal
Muntatge
Affonso Gonçalves
Chloé Zhao
Música Max Richter
Distribució Universal
Durada 125 min
Data d'estrena 23 de gener de 2026
Gènere Drama
Sinopsi
A la dècada de 1580, una parella que vivia a Henley Street (Stratford) va tenir tres criatures: Susanna i Hamnet i Judith, que eren bessó i bessona. Hamnet, el nen, va morir el 1596, als onze anys. Quatre anys més tard, el seu pare va escriure una obra de teatre titulada "Hamlet".
Hamnet
Any 2025
País
Regne Unit
Estats Units
Direcció Chloé Zhao
Guió
Chloé Zhao
Maggie O’Farrell
Producció
Amblin Entertainment
Book of Shadows
Hera Picture
Neal Street Productions
Repartiment
Jessie Buckley
Paul Mescal
Jacobi Jupe
Emily Watson
Fotografia Lukasz Zal
Muntatge
Affonso Gonçalves
Chloé Zhao
Música Max Richter
Distribució Universal
Durada 125 min
Data d'estrena 23 de gener de 2026
Gènere Drama
Sinopsi
A la dècada de 1580, una parella que vivia a Henley Street (Stratford) va tenir tres criatures: Susanna i Hamnet i Judith, que eren bessó i bessona. Hamnet, el nen, va morir el 1596, als onze anys. Quatre anys més tard, el seu pare va escriure una obra de teatre titulada "Hamlet".
He utilitzat com a sinopsi la referència històrica que obre Hamnet, la novel·la de Maggie O’Farrell, perquè em sembla la millor manera d’emmarcar aquesta història meravellosa i dolorosa. El fet que la mateixa autora figuri com a coguionista del film dirigit per Chloé Zhao certifica que els canvis introduïts a la pel·lícula respecte al llibre són completament desitjats. O’Farrell demostra saber molt bé que els llenguatges d’un mitjà i de l’altre són molt diferents.
Tot i que l’essència d’aquesta història d’amor, creació i pèrdua es manté igual a la pantalla que a les pàgines del llibre, Zhao comença amb una imatge captivadora que t’envolta, que t’arrossega: la d’una dona al bosc, integrada a la natura com un element més. Aquesta imatge ens diu que la pel·lícula se centrarà en l’Agnes (Jessie Buckley): la dona diferent, la dona sàvia, la dona amb poders: la bruixa. Quan el jove preceptor de llatí la veu sortir del bosc amb el seu falcó al braç, se n’enamora immediatament.
L’Agnes reconeix en el Will un ser especial; el Will reconeix en l’Agnes un ser únic. Conjuntament creen una família malgrat les dificultats que troben. La vida segueix el seu curs, i ell marxa a Londres mentre ella veu créixer les seves tres criatures. Zhao no perd mai el punt de vista de l’Agnes: és ella qui condueix la història. Will és lluny. Només en un moment el veiem a Londres, en una seqüència que serveix per explicar la tragèdia.
