Crítica — La buena hija: En el nom del pare
El segon llargmetratge de Júlia de Paz desplega el procés d’una filla que ha d’aprendre a deixar d’estimar el seu pare maltractador.
Eulàlia Iglesias
9 d'abril 2026
La buena hija
Any 2025
País Espanya
Direcció Júlia de Paz Solvas
Guió
Núria Dunjó López
Júlia de Paz Solvas
Producció
Astra, Avalon
Krater Films
Repartiment
Kiara Arancibia
Janet Novás
Julián Villagrán
Petra Martínez
Anna Cerveró
Fotografia Sandra Roca
Muntatge Oriol Milán
Música Natasha Pirard
Distribució Avalon
Durada 103 min
Data d’estrena 10 d’abril
Gènere Drama filial
Sinopsi
Després de la separació de seu pare i la seva mare, la Carmela i la seva mare se’n van a viure a casa de l’àvia. Mentre intenta adaptar-se a la seva nova situació, la Carmela anhela passar més temps a casa del seu pare, un artista plàstic a qui admira i idolatra. La seva ombra portarà les tres generacions de dones de la família a decidir el futur que es mereixen.
La buena hija
Any 2025
País Espanya
Direcció Júlia de Paz Solvas
Guió
Núria Dunjó López
Júlia de Paz Solvas
Producció
Astra, Avalon
Krater Films
Repartiment
Kiara Arancibia
Janet Novás
Julián Villagrán
Petra Martínez
Anna Cerveró
Fotografia Sandra Roca
Muntatge Oriol Milán
Música Natasha Pirard
Distribució Avalon
Durada 103 min
Data d’estrena 10 d’abril
Gènere Drama filial
Sinopsi
Després de la separació de seu pare i la seva mare, la Carmela i la seva mare se’n van a viure a casa de l’àvia. Mentre intenta adaptar-se a la seva nova situació, la Carmela anhela passar més temps a casa del seu pare, un artista plàstic a qui admira i idolatra. La seva ombra portarà les tres generacions de dones de la família a decidir el futur que es mereixen.
El segon llargmetratge de Júlia de Paz després d’Ama (2021) explora un escenari encara poc habitual a la ficció: el vincle d’una filla, la Candela, amb el seu pare maltractador, separat de la mare per aquest motiu. La pel·lícula esquiva el que podria ser la situació més evident: la d’un home que es comporta de forma abusiva des del principi o que encarna un perfil de poca confiança. Ans al contrari, el pare (sense nom) de la Candela, a qui dona vida Julián Villagrán, és un artista de cert èxit que manté una molt bona relació amb la noia. Per a una adolescent, resulta el progenitor atractiu i “cool”: té una casa amb piscina, una vida social exitosa i una feina carismàtica. Mentre que la mare exemplifica aquella rutina, autoritat i grisor que odia per sobre de tot una filla en aquesta edat. Júlia de Paz manté de manera ferma el punt de vista en la jove protagonista, de forma que primer ens mostra per què la Carmela sent aquest afecte per un progenitor del qual la mare no vol saber-ne res, per deixar després que sigui la noia qui vagi descobrint la naturalesa del seu pare. I, malgrat tot, encara no es vegi amb cor per distanciar-se’n.
