Crítica — La buena suerte: L’efecte Raluca
Gracia Querejeta va néixer el 1962. Des de la seva òpera prima, ‘Una estación de paso’ (1992), ha dirigit deu pel·lícules, diverses sèries i un bon grapat de curts. Rosa Montero va néixer el 1951 i, des que va publicar el seu primer llibre el 1979, ha escrit divuit novel·les, a més de relats i llibres infantils. Els seus camins han anat en paral·lel sense creuar-se mai. Fins ara, que la directora adapta una novel·la de l'escriptora i, entre totes dues, creen ‘La buena suerte’.
La buena suerte
Any 2025
País Espanya
Direcció Gracia Querejeta
Guió
Gracia Querejeta
María Ruiz
Novel·la de Rosa Montero
Producció
Tornasol Media
Arlas PC
Trianera PC
Repartiment
Hugo Silva
Megan Montaner
Miguel Rellán
Eva Ugarte
Fotografia Juan Carlos Gómez
Música Vanessa Garde
Muntatge Leire Alonso
Distribució Karma Films
Durada 90 min
Data d'estrena 6 de juny 2025
Sinopsi
El Pablo decideix baixar del tren a l'estació d'un poble de mala mort, comprar-se un pis vell i desgavellat davant de les vies i començar a viure com si no fos el reconegut arquitecte que en realitat és. Pot ser està fugint d'algú, o d'alguna cosa, o fins i tot d’ell mateix. Al poble tot sembla estancat, menys la Raluca, una dona optimista oberta a les sorpreses que et poden canviar la vida per bé. Ella va decidir confiar en la seva sort, encara que la vida no sempre li mostri la seva millor cara. Aquesta és una història en què conflueixen el mal i la bondat, la por i l'esperança, l'amor i l'odi més profund.
La buena suerte
Any 2025
País Espanya
Direcció Gracia Querejeta
Guió
Gracia Querejeta
María Ruiz
Novel·la de Rosa Montero
Producció
Tornasol Media
Arlas PC
Trianera PC
Repartiment
Hugo Silva
Megan Montaner
Miguel Rellán
Eva Ugarte
Fotografia Juan Carlos Gómez
Música Vanessa Garde
Muntatge Leire Alonso
Distribució Karma Films
Durada 90 min
Data d'estrena 6 de juny 2025
Sinopsi
El Pablo decideix baixar del tren a l'estació d'un poble de mala mort, comprar-se un pis vell i desgavellat davant de les vies i començar a viure com si no fos el reconegut arquitecte que en realitat és. Pot ser està fugint d'algú, o d'alguna cosa, o fins i tot d’ell mateix. Al poble tot sembla estancat, menys la Raluca, una dona optimista oberta a les sorpreses que et poden canviar la vida per bé. Ella va decidir confiar en la seva sort, encara que la vida no sempre li mostri la seva millor cara. Aquesta és una història en què conflueixen el mal i la bondat, la por i l'esperança, l'amor i l'odi més profund.
La novel·la La buena suerte es va publicar l’any 2020, l’any de la pandèmia. Gracia Querejeta la va llegir llavors, però sense pensar a convertir-la en pel·lícula. Va ser el productor Gerardo Herrero qui li va proposar dirigir-la després de parlar amb Rosa Montero. Gracia sabia que en aquesta història hi havia ecos de situacions i personatges que li interessaven i que ja havien aparegut en altres de les seves pel·lícules. Va dir que sí.
La buena suerte comença amb un home trist, vestit amb un vestit clar, que baixa sobtadament d’un tren. No sabem qui és ni per què ho fa. Només sabem que vol comprar una casa en venda que ha vist des de la finestreta. La Rosa Montero afirma, i la pel·lícula ho explica, que en realitat el Pablo baixa de la vida en baixar del tren. Per què algú com el Pablo necessita desaparèixer? La història ho anirà desvetllant a poc a poc.
En aquest poble perdut, el Pablo (Hugo Silva) troba un microcosmos d’éssers informes entre els quals destaca un vell savi i rondinaire (Miguel Rellán) i brilla una dona lluminosa, la Raluca (Megan Montaner), vital, optimista, plena de vida, capaç de plantar cara a les pitjors circumstàncies i tirar endavant. Per a Gracia Querejeta, aquesta dona produeix l’efecte Raluca, per a Rosa Montero, és l’artífex d’un verb nou: “ralucar”, mirar endavant, tenir esperança.
