Crítica — La chica zurda: La mirada de la innocència, la cruesa de la realitat

Després d’uns anys vivint lluny de la gran ciutat, Shu-Fen, la jove I-Ann i la petita I-Jing tornen a Taipei. Allà, Shu-Fen intentarà sobreviure amb seva família i tirar endavant una parada de noodles en un dels mercats nocturns de la ciutat. Lluny de ser una família modèlica, aquestes tres generacions de dones (quatre, si hi afegim la peculiar matriarca que apareixerà més endavant) fan el que bonament poden per prosperar —o, si més no, subsistir—, mentre les tensions s’acumulen i, sovint, la comunicació sincera entre elles brilla per la seva absència. Malgrat que Taipei pugui semblar una ciutat atractiva, plena de música i llums de colors, és en el fons un lloc hostil, absorbit pel capitalisme. El dia a dia de Shu-Fen és esgotador: massa cansament, massa feina, massa problemes, massa pocs diners. Juntament amb aquestes tres dones, la vibrant i atrafegada Taipei és, sens dubte, una altra protagonista de la pel·lícula. Les seves llums de colors, el seu moviment, els seus carrers plens de gent i els seus mercats atapeïts d’objectes (la majoria tan vistosos com inútils) capten la nostra atenció i també la de la petita I-Jing, que ho observa tot amb els ulls sorpresos de qui veu una cosa per primera vegada.

Han passat més de vint anys des que Shih-Ching Tsou codirigís, al costat de Sean Baker, Take Out, pel·lícula de culte realitzada amb un pressupost de tan sols 3000 dòlars. Des de llavors, Shih-Ching Tsou ha estat potser a l’ombra, però sempre activa en el món del cinema, ja que és ni més ni menys que la productora de diversos èxits de Baker, com ara Tangerine (2015), The Florida Project (2017) o Red Rocket (2021). Ja era hora, doncs, que debutés per fi amb el seu primer llargmetratge en solitari. I, de la mateixa manera que ella ha col·laborat en els films de Baker, Baker ha fet el mateix en La chica zurda, on exerceix de productor, coguionista i muntador.

L’ombra de Sean Baker és allargada i les comparacions amb The Florida Project són inevitables, ja que ambdues pel·lícules narren la història des del punt de vista d’una nena petita que descobreix les dificultats de la vida adulta; en concret, les d’una classe obrera precaritzada que ha de fer malabarismes per arribar a final de mes. Moonee, de sis anys, protagonitza The Florida Project i I-Jing, de cinc, La chica zurda. Malgrat els més de 13.000 quilòmetres que les separen, ambdues tenen moltes coses en comú.