Crítica — La cronología del agua: Fragmentació i erosió

Després de ser guardonada amb el Premi Revelació durant la cinquanta-dosena edició del Festival de Cinema Nord-americà de Deauville, l’actriu, guionista i directora Kristen Stewart va impartir una classe magistral titulada «My French Cinema». Entre una infinitat de referències, la cineasta va citar Una noia de debò, de Catherine Breillat, com la pel·lícula que va propiciar el seu debut cinematogràfic. El film de 1976 desmitifica l’aparició dels impulsos sexuals durant l’adolescència a través d’un registre irreal proper al conte de fades, en què la filmació de l’autoexploració explícita defuig la vergonya i la culpa implícites en les concepcions socials del comportament femení. En contraposició a l’equilibri entre explicitació i fantasia de Breillat, La cronología del agua conjura una obra fragmentada que estableix un diàleg amb la temporalitat difusa dels records i s’allunya, a través del muntatge, de la vulnerabilitat corporal de la seva protagonista.

El debut com a directora de Kristen Stewart adapta les memòries de l’escriptora i professora Lidia Yuknavitch, la TED Talk de la qual, titulada «La bellesa de ser un inadaptat», ja denota l’alteritat com a motor del seu discurs; tanmateix, l’escollida per encarnar la Lidia en aquesta voràgine d’autodestrucció és l’actriu i model britànica Imogen Poots, personificació de la bellesa normativa occidental. La càmera de Corey C. Waters filma, des de primeríssims primers plans, el rostre i el cos de la Lidia des d’una posició asfixiant que incideix en el caràcter traumàtic de la seva infantesa mitjançant preses inconnexes i esfilagarsades, fruit d’una memòria corcada pel dolor. Un tint rosat, emmarcat pel format analògic, dicta l’estil visual de la cinta, mentre que el muntatge d’Olivia Neergaard-Holm s’endinsa en una experimentació formal reiterativa que fragmenta, desordena i dilueix una vida desbordada pels abusos sexuals paterns, l’alcoholisme engendrat en el nucli familiar i la hiperfixació en la natació com a via d’escapament.