Crítica — La hija pequeña: I’m on the outside (looking in)

En paraules de la cineasta i actriu francesa, d’ascendència algeriana i tunisiana, Hafsia Herzi, l’única escena sexual de La hija pequeña ocorre als vint minuts de metratge. Una càmera filma des de la distància Fátima, envoltada per la foscor de la nit, mentre busca el cotxe d’Ingrid, una dona més gran que ha conegut a través d’una aplicació de cites, amb un perfil fals en què la jove no mostra el seu rostre. En una entrevista per a Cineuropa, la realitzadora afirma: “Volia mostrar tant la sensualitat com la sexualitat, perquè ambdues formen part de la vida, però no volia el tipus d’escenes a què estem acostumats en altres pel·lícules, amb sexe simulat. Vaig intentar buscar alguna cosa nova, així que vaig filmar una escena de sexe parlat que no apareix al llibre, els diàlegs de la qual s’inspiren en la meva recerca sobre la sexualitat femenina”.

La jove lesbiana i musulmana habita un espai desconegut en una escena que cita els codis dels trobaments sexuals fortuïts de l’homosexualitat clandestina, però que, partint d’un pla contraplà silenciós de les dues, deriva en una enumeració de postures, tècniques i tutorials (es cita el cunnilingus, el 69 i la tisora com a bases del sexe lèsbic). La recerca d’una realitzadora que evidencia la seva condició de dona heterosexual culmina en l’enunciació d’un manual mecànic, despullat de qualsevol tipus d’introducció i de gaudi. Aquesta seqüència, a més, es pot situar en tàndem amb una escena prèvia en què el grup d’amistats de Fátima conversa descaradament sobre les seves experiències amb prostitutes. D’aquesta manera, la cineasta introdueix l’interès de la jove per conèixer i exercir —amb certa ansietat, a jutjar pels plans tancats del seu rostre obsessionat en processar la informació aportada per Ingrid— el seu paper en la performance sexual que s’amaga a distància.