Crítica — La llegada del hijo: Pot una mare perdonar el seu fill?
Presentada al Festival de Sant Sebastià, a la secció de Nous Directors, i al D'A - Festival de Cinema de Barcelona d'aquest any, 'La llegada del hijo' és la segona pel·lícula codirigida per les directores argentines Cecilia Atán i Valeria Pivato. Retrat dolorós del dilema d'una mare davant del seu fill, el film es presenta com una mirada arriscada sobre la maternitat.
La llegada del hijo
Any 2024
País
Argentina
Espanya
Direcció
Cecilia Atán
Valeria Pivato
Guió
Cecilia Atán
Valeria Pivato
Producció
Tasca Fina
Setembro Cinema
Tandem Films
Repartiment
Maricel Álvarez
Greta Fernández
Ángel Mutti Spinetta
Cristina Banegas
Fotografia Sergio Armstrong
Música Federico Jusid
Muntatge Teresa Font
Distribució BTeam Pictures
Durada 88 min
Data d'estrena 9 de maig 2025
Sinopsi
Sofia ha viscut durant anys el silenci d'un dol que amaga com un secret. Quan el seu fill torna a casa després d'un llarg període a la presó, s'enfronten a una veritat que tant ell com ella havien intentat oblidar. Ara tindran l'oportunitat de guarir el passat… Però una mare pot perdonar-ho tot al seu fill?
La llegada del hijo
Any 2024
País
Argentina
Espanya
Direcció
Cecilia Atán
Valeria Pivato
Guió
Cecilia Atán
Valeria Pivato
Producció
Tasca Fina
Setembro Cinema
Tandem Films
Repartiment
Maricel Álvarez
Greta Fernández
Ángel Mutti Spinetta
Cristina Banegas
Fotografia Sergio Armstrong
Música Federico Jusid
Muntatge Teresa Font
Distribució BTeam Pictures
Durada 88 min
Data d'estrena 9 de maig 2025
Sinopsi
Sofia ha viscut durant anys el silenci d'un dol que amaga com un secret. Quan el seu fill torna a casa després d'un llarg període a la presó, s'enfronten a una veritat que tant ell com ella havien intentat oblidar. Ara tindran l'oportunitat de guarir el passat… Però una mare pot perdonar-ho tot al seu fill?
És difícil respondre la pregunta que dona títol a aquesta crítica: Una mare pot perdonar-ho tot al seu fill? Les directores argentines Cecilia Atán i Valeria Pivato no pretenen contestar aquesta pregunta en el seu segon llargmetratge, però sí intenten entendre el complicat moment emocional de la protagonista, enfrontada al dilema de ser abans mare o abans dona.
“La maternitat és, per a la dona, l’expressió més poderosa d’allò que som. Un concepte sagrat, inqüestionable. La seva representació, al llarg de la història, remet sempre a una dona abnegada, dòcil, que ho dona tot per aquest fill que ha portar al món”, afirmen les directores, que continuen dient: “La nostra pel·lícula extrema els límits que Sofía, la protagonista, haurà de travessar en el seu camí. El seu cos serà el camp de batalla on dues forces oposades –mare/dona– pugnaran per imposar-se, dialogant amb un present en què encara hi ha infinitat de manaments que ens ordenen la vida.”
La pel·lícula comença amb una dona, la Sofía, esperant un cotxe a la porta d’una presó. Espera el seu fill Alan, que surt després d’haver complert quatre anys de condemna per un assassinat que va cometre quan tenia 16 anys. Des del principi, se sent la tensió entre mare i fill. Un secret, una cosa que els corroeix. L’Alan vol tornar a ser com abans, recuperar la seva vida; la Sofía no sap com comportar-se amb ell, li guarda massa rancúnia. Mare i fill dissimulen sense acabar de trobar-se.
