Crítica — ¡La novia!: Una geometria desobedient?
Després d’anys de converses, finalment s’estrena "¡La novia!", reinterpretació lliure del clàssic de Universal Monsters "La novia de Frankenstein", amb Maggie Gyllenhaal a la direcció i Jessie Buckley com la icònica criatura interpretada originalment per Elsa Lanchester.
Daniela Urzola
6 de març 2026
¡La novia! (The bride!)
País Estats Units
Any 2026
Direcció Maggie Gyllenhaal
Guió Maggie Gyllenhaal
Producció Warner Bros.
Repartiment
Jessie Buckley
Christian Bale
Peter Sarsgaard
Penélope Cruz
Annette Bening
Jake Gyllenhaal
Fotografia Lawrence Sher
Muntatge Dylan Tichenor
Música Hildur Guðnadóttir
Distribució Warner Bros.
Durada 126 min.
Gènere
Terror
Fantàstic
Drama
Data d’estrena 6 de març 2026
Sinopsi
Al Chicago dels anys 30, Frankenstein demana ajuda a la Dra. Euphronius per crear una companya. Donen vida a una dona assassinada com la Núvia, cosa que desencadena un romanç, l’interès de la policia i un canvi social radical. Remake de La novia de Frankenstein.
¡La novia! (The bride!)
País Estats Units
Any 2026
Direcció Maggie Gyllenhaal
Guió Maggie Gyllenhaal
Producció Warner Bros.
Repartiment
Jessie Buckley
Christian Bale
Peter Sarsgaard
Penélope Cruz
Annette Bening
Jake Gyllenhaal
Fotografia Lawrence Sher
Muntatge Dylan Tichenor
Música Hildur Guðnadóttir
Distribució Warner Bros.
Durada 126 min.
Gènere
Terror
Fantàstic
Drama
Data d’estrena 6 de març 2026
Sinopsi
Al Chicago dels anys 30, Frankenstein demana ajuda a la Dra. Euphronius per crear una companya. Donen vida a una dona assassinada com la Núvia, cosa que desencadena un romanç, l’interès de la policia i un canvi social radical. Remake de La novia de Frankenstein.
Els cabells cardats amb reflexos blancs, un vestit llarg blanc i la mirada penetrant. Així presentava James Whale la Núvia de Frankenstein al film homònim de 1935, al costat de la criatura a la qual Mary Shelley donaria vida el 1818 i que ell mateix portaria a la pantalla el 1931. Totes vam créixer amb aquesta imatge icònica de la història del cinema. Per això, quan em vaig proposar veure la pel·lícula, intentava trobar-la a cada escena, fixar-la a cada pla, però, per sorpresa meva, la Núvia no apareixeria sinó només uns quants minuts al final. M’atreveixo a dir que aquesta és una experiència compartida per moltes espectadores, però com que no en tinc proves em limitaré a les que conec: la meva i la de Maggie Gyllenhaal.
Precisament d’aquesta absència sorgeix ¡La novia!; de la voluntat, tan pròpia del cinema en clau feminista, de revisar referents i omplir buits. Com Elsa Lanchester a la seqüela de Whale, Jessie Buckley (magnètica, com sempre) encarna alhora Mary Shelley i la Núvia. Però mentre que allà la seva presència és anecdòtica, aquí el diàleg entre ambdues —i la possessió com a punt de partida, una de les propostes més interessants del film— s’assumeix com la columna vertebral del relat. Són elles, artista i obra, creadora i creació, qui porten les regnes, i Gyllenhaal deixa clar el seu deute des del començament.
