Crítica — La receta perfecta: El millor formatge

Tres títols per a una pel·lícula poden semblar massa. En francès, el títol original Vingt Dieux és una expressió exclamativa pròpia de la Borgonya; el títol en anglès, Holy Cow, només s’entén quan veiem la pel·lícula i descobrim els moments feliços de les vaques; mentre que el títol escollit per a l’estrena a España, La receta perfecta, remet inconscientment al cinema culinari, un gènere que agrada molt per aquí.

Tanmateix, cap dels tres no descriu del tot el que és aquesta aventura juvenil i col·lectiva ambientada en una zona rural molt concreta, el departament del Jura, a la regió del Franco-Comtat, fronterera amb Suïssa als Alps Orientals i famosa pels seus formatges Comté. La receta perfecta es pot incloure en un subgènere de la comèdia (i el drama) que podríem anomenar “cinema rural”. Un subgènere que ha donat grans pel·lícules, tant a França com a Espanya (Lo que queda de ti o Alcarràs en serien bons exemples).

No es tracta d’embellir el camp, ni de mirar-lo des de la perspectiva idealitzada de la ciutat. Aquesta pel·lícula, com algunes altres, intenta explicar com és de difícil sobreviure de l’agricultura, la crisi permanent provocada per la despoblació progressiva i la influència de la mecanització en la producció. Louise Courvoisier coneix molt bé aquesta realitat, hi viu i la seva família continua estant estretament vinculada a la terra.

Probablement per això s’atreveix a explicar la història de Totone, la seva germana Claire i la seva veïna Marie-Lise. Tot comença amb una pèrdua. La mort del seu pare, obligarà Totone a fer-se càrrec de la seva germana petita Claire (una nena molt més espavilada del que ell pensa). Fins aleshores, Totone s’ha despreocupat del negoci familiar de fer formatges, però la urgència de sobreviure el porta a transitar el dol fent un homenatge al seu pare, i de passada, intentar guanyar un premi al millor formatge Comté de la regió.