Crítica — La virgen de la Tosquera: La reinvenció del terror gòtic

Fa tan sols una dècada, la Mariana Enríquez era una completa desconeguda al nostre país. Va ser el 2019 quan la publicació de Nuestra parte de noche (Premi Herralde de Novel·la) va causar un gran enrenou, convertint l’escriptora argentina en tota una celebritat i també en una de les responsables –junt amb Agustina Bazterrica, Samanta Schweblin, María Fernanda Ampuero o Michelle Roche, entre d’altres– que la literatura de terror adquirís un renovat estatus de culte.

Quan li pregunten, Enríquez no té problemes a confessar els seus referents, molts i molt variats: des de Stephen King passant per Flannery O’Connor, William Faulkner, Carson McCullers, Shirley Jackson o HP Lovecraft. També hi són molt presents la música de Nick Cave o la poesia d’Alejandra Pizarnik, entre moltes altres influències. En definitiva, la seva obra es caracteritza per l’interès pels marginats, per aquells que es troben fora del sistema, l’ús d’un cert humor negre i la recuperació d’elements que formen part de la cultura popular, les supersticions o les llegendes urbanes.

Els admiradors de l’univers literari d’Enríquez esperem amb ànsia que algú s’atreveixi a adaptar Nuestra parte de noche, la que sens dubte és la seva millor obra. Però fins que arribi aquest anhelat moment –si és que arriba–, almenys de moment s’estan començant a adaptar alguns dels seus relats. D’una banda, en la minisèrie que està dirigint Pablo Larraín per a Netflix i que té com a títol provisional Mis muertos tristes; de l’altra, en la pel·lícula que ens ocupa, La virgen de la Tosquera.

Per al públic aficionat al cinema de terror, és molt probable que el nom de Laura Casabé resulti familiar, ja que el 2020 es va alçar amb el premi a la millor direcció en la secció Noves Visions del Festival de Sitges per la seva pel·lícula Los que vuelven. Un lustre després, la directora torna al festival i estrena també en sales espanyoles el seu cinquè llargmetratge. Amb guió de Benjamín Naishtat, La virgen de la Tosquera adapta dos relats de Mariana Enríquez: l’homònim La virgen de la Tosquera i El carrito, tots dos inclosos en el llibre Los peligros de fumar en la cama (2009).