Crítica — Los lazos que nos unen: De l’amor i de l’aferrament
Dirigida per la cineasta francesa Carine Tardieu (‘Los jóvenes amantes’) i presentada a competició a la secció Orizzonti del Festival de Venècia, ‘Los lazos que nos unen’ és un drama sensible, encara que una mica irregular, sobre els vincles emocionals que poden establir-se més enllà de les convencions familiars. El film es beneficia, sobretot, del carisma i de la lluminosa autenticitat que desprèn la seva protagonista, Valeria Bruni Tedeschi.
María Adell Carmona
25 de setembre 2025
Los lazos que nos unen (L'attachement)
Any 2024
País França
Direcció Carine Tardieu
Guió
Carine Tardieu
Raphaële Moussafir
Agnès Feuvre
Producció
Karé Productions
France 2 Cinéma
Umedia
Repartiment
Valeria Bruni Tedeschi
Pio Marmaï
Vimala Pons
Raphaël Quenard
Fotografia Elin Kirschfink, Yann Maritaud
Muntatge Chrystel Dewynter
Distribució Karma Films
Durada 106 minuts
Data d’estrena 26 de setembre de 2025
Gènere Drama
Sinopsi
L'inesperat viatge emocional de Sandra, una llibretera decididament independent, la vida de la qual fa un tomb en implicar-se, gairebé sense voler-ho, amb la família del seu veí Alex, un jove arquitecte vidu amb un fill de sis anys i una nounada.
Los lazos que nos unen (L'attachement)
Any 2024
País França
Direcció Carine Tardieu
Guió
Carine Tardieu
Raphaële Moussafir
Agnès Feuvre
Producció
Karé Productions
France 2 Cinéma
Umedia
Repartiment
Valeria Bruni Tedeschi
Pio Marmaï
Vimala Pons
Raphaël Quenard
Fotografia Elin Kirschfink, Yann Maritaud
Muntatge Chrystel Dewynter
Distribució Karma Films
Durada 106 minuts
Data d’estrena 26 de setembre de 2025
Gènere Drama
Sinopsi
L'inesperat viatge emocional de Sandra, una llibretera decididament independent, la vida de la qual fa un tomb en implicar-se, gairebé sense voler-ho, amb la família del seu veí Alex, un jove arquitecte vidu amb un fill de sis anys i una nounada.
Són molts els temes que travessen Los lazos que nos unen, adaptació cinematogràfica de la novel·la L’intimité, de l’escriptora francesa Alice Ferney: els vincles que sorgeixen més enllà dels llaços sanguinis, la manera d’afrontar la vida quan una tragèdia la sacseja, la responsabilitat de qui decideix tenir criatures i el significat de triar no tenir-les, la solitud, el dol o la sorpresa de descobrir-te estimant i cuidant les criatures d’altres persones, etc. El títol original de la pel·lícula, L’attachement (“l’aferrament” o “l’afecció”), resulta més pertinent que el de la novel·la en què es basa. Com s’assenyala en un diàleg del film, l’aferrament és diferent de l’amor, encara que potser tan espontani i inesperat com aquest. Aferrament és el que comença a sentir Sandra, la hosca i independent llibretera encarnada per Valeria Bruni Tedeschi, envers Elliott, el petit fill dels seus veïns, quan la tragèdia el porta, com un diminut nàufrag, fins a casa seva. I aferrament és també l’indefinible sentiment que es desperta en ella envers el desbordat Alex (Pio Marmaï), pare de l’Elliott i de la nounada Lucille, que s’ha quedat vidu de manera sobtada.
