Crítica — Los Tortuga: Amb la casa (i el desarrelament, i la precarietat) al coll
Després de ‘La hija de un ladrón’, amb la qual va guanyar el Goya a la millor direcció novella, Belén Funes enlluerna amb la seva segona pel·lícula, ‘Los Tortuga’. Aquest drama filmat entre Barcelona i Jaén presenta al centre una intensa i complexa relació maternofilial travessada per qüestions de classe, precarietat econòmica i d’habitatge, i sentiments de dol i desarrelament. El film, que es va presentar internacionalment al Festival de Toronto i va ser premiat al Festival de Màlaga, suposa una ampliació i aprofundiment d'alguns dels temes abordats per la cineasta en la seva òpera prima i compta amb una impactant interpretació de l'actriu xilena Antonia Zegers.
Los Tortuga
Any 2024
País
Espanya
Xile
Direcció Belén Funes
Guió
Belén Funes
Marçal Cebrián
Producció
Oberon Media
La Claqueta PC
La Cruda Realidad
Los Tortuga La Película AIE
Quijote Films
Repartiment
Antonia Zegers
Elvira Lara
Mamen Camacho
Nora Sala-Patau
Pedro Romero
Fotografia Diego Cabezas
Muntatge Sergio Jiménez
Música Paloma Peñarrubia
Distribució A Contracorriente Films
Durada 110 minuts
Data d’estrena 23 de maig de 2025
Sinopsi
Delia i la seva filla Anabel afronten de manera molt distinta el dol pel pare. Entre els camps d'oliveres de Jaén i els carrers de Barcelona, les dues dones s'enfrontaran a la incertesa del seu futur fent equilibris entre l'amor i el dolor, la tendresa i la duresa.
Los Tortuga
Any 2024
País
Espanya
Xile
Direcció Belén Funes
Guió
Belén Funes
Marçal Cebrián
Producció
Oberon Media
La Claqueta PC
La Cruda Realidad
Los Tortuga La Película AIE
Quijote Films
Repartiment
Antonia Zegers
Elvira Lara
Mamen Camacho
Nora Sala-Patau
Pedro Romero
Fotografia Diego Cabezas
Muntatge Sergio Jiménez
Música Paloma Peñarrubia
Distribució A Contracorriente Films
Durada 110 minuts
Data d’estrena 23 de maig de 2025
Sinopsi
Delia i la seva filla Anabel afronten de manera molt distinta el dol pel pare. Entre els camps d'oliveres de Jaén i els carrers de Barcelona, les dues dones s'enfrontaran a la incertesa del seu futur fent equilibris entre l'amor i el dolor, la tendresa i la duresa.
Una càmera a l’espatlla, movent-se, nerviosa, al voltant de diverses persones que treballen en un camp d’oliveres, obre l’esplèndida segona pel·lícula de la barcelonina Belén Funes. L’alè documental d’aquesta escena inaugural situa Los Tortuga en clara sintonia amb el to naturalista i l’irrenunciable compromís amb la realitat, de vocació dardenniana, que destil·lava la seva excel·lent òpera prima, La hija de un ladrón, per tots els costats. Los Tortuga comença, doncs, amb una llarga escena en què una família de Jaén (mares, pares, oncles, ties, cosins, cosines) recull manualment els foscos i petits fruits d’un olivar, arbre per arbre. Entre les persones recol·lectores hi ha l’Anabel (la debutant Elvira Lara), una noia de 18 anys que acaba d’entrar a la universitat i que, aviat sabrem, està dividida en dues meitats, com els passa a totes les persones que han migrat, o que són filles de migrants: entre Jaén, la terra del seu pare, recentment mort, i Barcelona, la ciutat on viu amb la seva mare, la Delia (una descomunal Antonia Zegers), que treballa com a taxista i que fa anys va decidir abandonar (o potser no va tenir més remei) el seu Xile natal.
