Crítica — Mi postre favorito: El desig femení en l’edat madura a l’Iran
El tercer llargmetratge de Maryam Moghaddam i Behtash Sanaeeha funciona com una comèdia romàntica en l'edat madura a Teheran, sense deixar de presentar algunes de les inquietuds estètiques i polítiques de la cinematografia persa contemporània.
Eulàlia Iglesias 31 de juliol 2025
Mi postre favorito (Keyke mahboobe man)
Any 2024
País
Iran
França
Suècia
Alemanya
Direcció
Maryam Moghaddam
Behtash Sanaeeha
Guió
Maryam Moghaddam
Behtash Sanaeeha
Producció
Caractères Productions
Watchmen Productions
HOBAB
Filmsazan Javan
Repartiment
Lily Farhadpour
Esmail Mehrabi
Fotografia Mohammad Haddadi
Música Henrik Nagy
Muntatge
Ata Mehrad
Behtash Sanaeeha
Ricardo Saraiva
Distribució A Contracorriente
Durada 97 min
Data d'estrena 8 d'agost de 2025
Gènere Drama
Sinopsi
La Mahin, una dona de 70 anys, vídua des de fa trenta, decideix, després d'un dinar amb les seves amigues, viure els seus desitjos en un país on els drets de les dones estan molt restringits.
Mi postre favorito (Keyke mahboobe man)
Any 2024
País
Iran
França
Suècia
Alemanya
Direcció
Maryam Moghaddam
Behtash Sanaeeha
Guió
Maryam Moghaddam
Behtash Sanaeeha
Producció
Caractères Productions
Watchmen Productions
HOBAB
Filmsazan Javan
Repartiment
Lily Farhadpour
Esmail Mehrabi
Fotografia Mohammad Haddadi
Música Henrik Nagy
Muntatge
Ata Mehrad
Behtash Sanaeeha
Ricardo Saraiva
Distribució A Contracorriente
Durada 97 min
Data d'estrena 8 d'agost de 2025
Gènere Drama
Sinopsi
La Mahin, una dona de 70 anys, vídua des de fa trenta, decideix, després d'un dinar amb les seves amigues, viure els seus desitjos en un país on els drets de les dones estan molt restringits.
Al còmic Brodats (2003), la iraniana Marjane Satrapi retratava com la seva àvia i la resta de parentes convertien el temps després de dinar, quan els homes feien la migdiada, en l’espai segur en què les dones compartien, al voltant d’una tassa de te, les seves experiències sobre el matrimoni i el sexe, relats que no podien expressar en l’àmbit públic o davant de pares, marits i germans. A Mi postre favorito, la Mahin (una esplèndida Lili Farhadpour) organitza un cop l’any un àpat amb les amigues a casa seva. Les converses també giren al voltant de qüestions com la vida de casades o de vídues, i les ganes (o no) de reprendre noves relacions. El to és més desenfadat que el de Brodats, i en algun moment s’apropa al de Las chicas de oro, aquella sitcom transgressora que visibilitzava el punt de vista d’una colla de dones grans sobre qüestions com el desig sexual.
A partir del testimoni d’una amiga que explica com ha fet coneixença amb un home, la Mahin s’anima a trencar amb una solitud que fa anys que li pesa, sobretot d’ençà que la seva filla viu fora a l’estranger amb la seva família. L’endemà es muda, es maquilla i se’n va a la cafeteria d’un bon hotel per on havia sortit fa anys. Només per adonar-se’n que l’establiment ja no és el de la seva època. Així que es posa un llistó més modest. En un menjador destinat a jubilats es fixa en un taxista vidu, en Faramarz (l’entranyable Esmaeel Mehrabi), i decideix prendre la iniciativa. El convida aquell vespre a casa.
