Crítica — Mi vida a lo grande: El meu cos, la meva vida i jo
L'òpera prima de Kristina Dufková barreja stop motion amb animació en 2D en una tendra història d'autoacceptació.
Mi vida a lo grande (Život k sežrání)
Any 2024
País
República Txeca
Eslovàquia
França
Direcció Kristina Dufková
Guió
Petr Jarchovský
Barbora Dřevikovská
Anna Vášová
Producció
Barletta Production
Novinski
Novanima Productions
Repartiment
Hugo Kovács
Sebastian Pöthe
Agáta Tandlerová
Katarina Heinlein
Tatiana Dyková
David Novotný
Eliska Krenková
Fotografia Vaclav Fronk
Muntatge Matej Beneš
Música
Michal Novinski
Jirí Machácek
Distribució Karma Films
Durada 80 min
Data d’estrena 25-04-2025
Sinopsi
Ben Pipetka, un nen de 12 anys que pateix assetjament escolar a causa del seu sobrepès, intentarà triomfar al món de la música i conquistar a Klára, la noia dels seus somnis.
Mi vida a lo grande (Život k sežrání)
Any 2024
País
República Txeca
Eslovàquia
França
Direcció Kristina Dufková
Guió
Petr Jarchovský
Barbora Dřevikovská
Anna Vášová
Producció
Barletta Production
Novinski
Novanima Productions
Repartiment
Hugo Kovács
Sebastian Pöthe
Agáta Tandlerová
Katarina Heinlein
Tatiana Dyková
David Novotný
Eliska Krenková
Fotografia Vaclav Fronk
Muntatge Matej Beneš
Música
Michal Novinski
Jirí Machácek
Distribució Karma Films
Durada 80 min
Data d’estrena 25-04-2025
Sinopsi
Ben Pipetka, un nen de 12 anys que pateix assetjament escolar a causa del seu sobrepès, intentarà triomfar al món de la música i conquistar a Klára, la noia dels seus somnis.
En els anys 40 del segle passat, va tenir lloc l’època daurada del cinema d’animació txec. Directors i directores com Jiří Trnka, Hermína Týrlová, Karel Zeman o, més tard, Jan Švankmajer, van aconseguir traspassar fronteres i fer que les seves històries en stop motion es fessin populars en altres països. Hereva de tots ells i totes elles, Kristina Dufková debuta en el llargmetratge en solitari amb Mi vida a lo grande, una entranyable història d’acceptació i superació (sí, ambdues poden ser compatibles). El film adapta la novel·la infantil de Mikaël Ollivier La Vie, en gros, i en ell Dufková combina l’animació de marionetes en stop motion amb l’animació tradicional en 2D.
Les persones familiaritzades amb l’stop motion ja saben que fer un llargmetratge amb aquesta laboriosa tècnica pot requerir molt de temps, especialment si es tracta d’una òpera prima. Ni més ni menys que dotze anys ha trigat Dufková a portar a la pantalla la història de Ben Pipetka, un adolescent aficionat a la música, enginyós, divertit i amb una gran feblesa pel menjar. En el film, Pipetka s’enfrontarà al seu primer any d’institut i al bullying dels seus companys i companyes de classe, però també descobrirà la importància de l’amistat i del primer amor.
