Crítica — Nuestra querida profesora: Construccions comunitàries

El títol Favoriten, que en castellà es tradueix com Nuestra querida profesora, fa referència a un dels districtes obrers més diversos de Viena. Moltes llengües, religions i orígens convergeixen en aquests carrers on es troba l’escola pública en la qual, des de la tardor del 2020 fins a la primavera del 2023, la cineasta austríaca Ruth Beckermann introdueix la seva càmera a la mateixa aula. El documental comença amb imatges de dibuixos fets per l’alumnat, mentre la veu en off de la cineasta els presenta per ordre alfabètic, fins acabar amb el nom complet de la seva mestra: Alper, Amina, Arian, Beid, Dani, Danilo, David, Davut, Eda, Egemen, Elif, Enes, Fatima, Furkan, Hafsa, Íbro, Liemar, Majeda, Manessa, Melisa, Muhammed, Natalia, Nerjiss, Rebeca, Selen, Selin, Teodora, Valentin i İlkay İdiskut. La classe, des dels primers instants de metratge, reflecteix el districte on es troba i trasllada a les activitats escolars, les converses entre infants i docents, i els conflictes i qüestions que sorgeixen entre les criatures, flaixos de la realitat social austríaca.

En una de les seqüències, la càmera de Beckermann posa atenció a cadascun dels infants mentre comparteixen la professió de les seves mares i pares. Enmig d’un exercici de reivindicació de la feina domèstica com una ocupació digna, trobem moltes figures parentals i marentals atrapades en feines precàries com repartidors de menjar, taxistes o fent moltes coses alhora, com diu una criatura. L’ombra de l’explotació laboral amenaça les properes generacions, formades per filles i fills de persones immigrants sèrbies, turques, txetxenes o sirianes. Mentrestant, en la realitat subvertida de l’aula i amb la mestra com a far d’esperança, les criatures es dibuixen a si mateixes com a mestres, científiques o astronautes.