Crítica — Nuestra tierra: La terra de tots
Lucrecia Martel dirigeix el seu primer film documental amb la mateixa brillantor que les ficcions.
Nuria Vidal
18 de desembre 2025
Nuestra tierra
Any 2025
País
Argentina
Dinamarca
Mèxic
Estats Units
Direcció Lucrecia Martel
Guió
Lucrècia Martel
María Alché
Producció
Rei Cine
Louverture Films
Piano Produccions
Snowglobe Films
Lemming Film
Repartiment
Javier Chocobar
Comunitat Chuschagasta
Fotografia
Ernesto de Carvalho
Federico Lastra
Música Alfonso Olguín
Muntatge
Jerónimo Pérez Rioja
Miguel Schverdfinger
Durada 122 min
Gènere Documental
Sinopsi
El 2009, un home i dos còmplices intenten desallotjar els membres de la comunitat indígena de Chuschagasta, al nord de l'Argentina. Reclamant la propietat de la terra i armats amb pistoles, maten el líder de la comunitat, Javier Chocobar. L'assassinat queda enregistrat en vídeo. Després de nou anys de protestes, el 2018 s'obre finalment un procés judicial. Durant tot aquest temps, els assassins segueixen lliures. La pel·lícula combina les veus i fotografies de la comunitat amb imatges dels tribunals per explorar la llarga història de colonialisme i despossessió de terres que va conduir a aquest crim.
Nuestra tierra
Any 2025
País
Argentina
Dinamarca
Mèxic
Estats Units
Direcció Lucrecia Martel
Guió
Lucrècia Martel
María Alché
Producció
Rei Cine
Louverture Films
Piano Produccions
Snowglobe Films
Lemming Film
Repartiment
Javier Chocobar
Comunitat Chuschagasta
Fotografia
Ernesto de Carvalho
Federico Lastra
Música Alfonso Olguín
Muntatge
Jerónimo Pérez Rioja
Miguel Schverdfinger
Durada 122 min
Gènere Documental
Sinopsi
El 2009, un home i dos còmplices intenten desallotjar els membres de la comunitat indígena de Chuschagasta, al nord de l'Argentina. Reclamant la propietat de la terra i armats amb pistoles, maten el líder de la comunitat, Javier Chocobar. L'assassinat queda enregistrat en vídeo. Després de nou anys de protestes, el 2018 s'obre finalment un procés judicial. Durant tot aquest temps, els assassins segueixen lliures. La pel·lícula combina les veus i fotografies de la comunitat amb imatges dels tribunals per explorar la llarga història de colonialisme i despossessió de terres que va conduir a aquest crim.
Entre el 2010 i el 2024, Lucrecia Martel va fer diversos curtmetratges i una pel·lícula, Zama. Però durant tot aquest temps la cineasta argentina no va estar parada. Al llarg d’aquests catorze anys va filmar la comunitat Chuschagasta, a la província de Tucumán, al nord de l’Argentina, en la seva lluita per fer justícia després de la mort del seu líder, Javier Chocobar, que el 2009 va ser assassinat a sang freda per un terratinent i dos policies. Lucrecia va conèixer aquest cas gràcies al vídeo que els comuners van filmar i difondre. I, des del primer moment, va sentir la urgència de seguir aquesta lluita, d’indagar en les ferides del colonialisme i de denunciar la indiferència, si no l’extermini, dels pobles indígenes de l’Argentina. Martel va tenir accés al judici contra els assassins, celebrat finalment el 2018. Amb tot el material reunit, i amb la col·laboració de María Alché, la directora de Puan, Martel construeix un documental polític que mai no cau en la demagògia fàcil, que observa sense jutjar, un documental en què es filtra l’alè poètic de les seves ficcions. Nuestra tierra mereixeria ser estrenada i, sobretot, mereixeria ser projectada en espais on es pugui generar un debat.
