Crítica — Queer Me: Diari íntim de la dissidència sexual
Després del seu pas per diversos festivals nacionals i internacionals, s'estrena a Espanya l'òpera prima d'Irene Bailo Carramiñana, “Queer Me”, un llargmetratge documental a mig camí entre el diari íntim i l'activisme polític que retrata les vivències de la directora a la casa okupa TDB, a Toulouse, centre de reunió de la comunitat ‘queer’ i transfeminista.
María Adell Carmona
11 de desembre 2025
Queer Me
Any 2025
País
Espanya
França
Direcció Irene Bailo
Guió
Irene Bailo
Céline Ducreux
Producció
Du Cardelin Studio
Corpus Films
Fotografia
Arnaud Alain
Sonia Llera
Muntatge Céline Ducreux
Distribució Nueve cartas
Durada 95 minuts
Data d’estrena 12 de desembre de 2025
Gènere Documental
Sinopsi
Des dels seus primers amors adolescents fins al descobriment de la comunitat queer de Toulouse, Irene explora la seva relació amb les normes socials i les del propi col·lectiu. “Queer Me” és un viatge vital, polític i generacional que, a través de material d'arxiu, records personals i registre documental actual, construeix una mirada íntima i coral del moviment transfeminista des de la casa okupa TDB.
Queer Me
Any 2025
País
Espanya
França
Direcció Irene Bailo
Guió
Irene Bailo
Céline Ducreux
Producció
Du Cardelin Studio
Corpus Films
Fotografia
Arnaud Alain
Sonia Llera
Muntatge Céline Ducreux
Distribució Nueve cartas
Durada 95 minuts
Data d’estrena 12 de desembre de 2025
Gènere Documental
Sinopsi
Des dels seus primers amors adolescents fins al descobriment de la comunitat queer de Toulouse, Irene explora la seva relació amb les normes socials i les del propi col·lectiu. “Queer Me” és un viatge vital, polític i generacional que, a través de material d'arxiu, records personals i registre documental actual, construeix una mirada íntima i coral del moviment transfeminista des de la casa okupa TDB.
El viatge que recull Queer Me s’estén al llarg d’una dècada (de 2015 a 2025) en la vida de la seva directora, la debutant Irene Bailo Carramiñana. Tanmateix, la pel·lícula va més enllà d’aquest marc temporal i s’endinsa també en el passat llunyà de la seva infància i adolescència en un petit poble aragonès. Bailo combina, doncs, materials diversos per construir una història que mostra un procés de descobriment personal que és, alhora, un viatge de conscienciació política: des de vídeos i fotografies familiars fins, sobretot, imatges enregistrades a manera de diari durant l’etapa que la directora va viure a la casa okupa queer i transfeminista TDB de Toulouse, l’any 2015, avui ja desapareguda. Tot plegat es completa amb material actual consistent en entrevistes i retrobaments, deu anys després, amb les persones amb qui va conviure a la TDB: les amigues i companyes que, durant un breu període de temps, es van convertir en la seva família, les seves autodenominades “cosines”.
