Crítica — Romería: Fantasmes a la família
El tercer llargmetratge de Carla Simón parla, amb un to que oscil·la entre allò autoficcional i allò oníric, sobre els vincles familiars i l'impacte de la SIDA als anys 90.
Marla Jacarilla
4 de setembre 2025
Romería
Any 2025
País Espanya
Direcció Carla Simón
Guió Carla Simón
Producció
Elastica Films
Ventall Cinema
Dos Soles Media
Movistar Plus+
RTVE
3Cat
ZDF/Arte
Repartiment
Llúcia Garcia
Mitch Martin
Tristán Ulloa
Celine Tyll
Miryam Gallego
Sara Casasnovas
José Ángel Egido
Fotografia Hélène Louvart
Muntatge
Sergio Jiménez
Ana Pfaff
Música Ernest Pipó
Distribució Elastica Films
Durada 115 minuts
Data d’estrena 5 de Setembre 2025
Gènere Drama
Sinopsi
Marina, una jove que acaba de complir 18 anys, viatja fins a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic, mort a causa de la SIDA (igual que la seva mare) el 1992. La reticència de la família a parlar del tema dificultarà que Marina pugui saber tot el que realment va succeir.
Romería
Any 2025
País Espanya
Direcció Carla Simón
Guió Carla Simón
Producció
Elastica Films
Ventall Cinema
Dos Soles Media
Movistar Plus+
RTVE
3Cat
ZDF/Arte
Repartiment
Llúcia Garcia
Mitch Martin
Tristán Ulloa
Celine Tyll
Miryam Gallego
Sara Casasnovas
José Ángel Egido
Fotografia Hélène Louvart
Muntatge
Sergio Jiménez
Ana Pfaff
Música Ernest Pipó
Distribució Elastica Films
Durada 115 minuts
Data d’estrena 5 de Setembre 2025
Gènere Drama
Sinopsi
Marina, una jove que acaba de complir 18 anys, viatja fins a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic, mort a causa de la SIDA (igual que la seva mare) el 1992. La reticència de la família a parlar del tema dificultarà que Marina pugui saber tot el que realment va succeir.
Any 2004. Marina, en complir la majoria d’edat, viatja des de Barcelona fins a Vigo a la recerca de la documentació familiar necessària per poder sol·licitar una beca que li permeti estudiar cinema. Una vegada arriba al registre civil d’aquesta ciutat, s’assabenta que entre les dades del seu pare biològic no figura la seva descendència. És a dir: ella mateixa. Tan sols una declaració jurada del seu avi patern i la seva àvia paterna confirmant que, en efecte, ella és la filla biològica del seu pare mort, li permetrà sol·licitar la beca. Aquesta és la premissa inicial de Romería, el tercer llargmetratge de Carla Simón i el que podríem considerar –tal vegada, només tal vegada– com el tancament d’una espècie de trilogia autoficcional que converteix la seva directora en una de les cineastes espanyoles més consolidades del segle XXI. El seu primer llargmetratge, Estiu 1993 (2017), va guanyar el premi a la millor òpera prima en el Festival de Berlín. Un lustre més tard, Alcarràs (2022) va fer història en alçar-se amb l’Os d’Or en el mateix festival. I ara Romería, el seu nou film, ha tingut la seva estrena ni més ni menys que en la secció oficial del 78è Festival de Canes.
