Crítica — Septiembre dice: Fins i tot les aloses i les cigales, suposen alguns, somien
‘Septiembre dice’, l'òpera prima de l'actriu i cineasta Ariane Labed, explora la relació entre les germanes Septiembre i Julio en un món hostil que abandona les joves amb dificultats en l'àmbit social. La novel·la ‘Hermanas’, de l'escriptora Daisy Johnson, és el punt de partida d'aquest film, que va formar part de la Secció Oficial de la SEMINCI i de la Secció Radar del Festival D’A
Septiembre dice
Any 2025
País
França
Grècia
Irlanda
Alemanya
Regne Unit
Direcció Ariane Labed
Guió Ariane Labed
Producció Element Pictures
Repartiment
Mia Tharia
Pascale Kann
Rakhee Thakrar
Rachel Benaissa
Shane Connellan
Barry John Kinsella
Niamh Moriarty
Cal O'Driscoll
Fotografia Balthazar Lab
Muntatge Bettina Böhler
Música Molly Nilsson
Distribució Elastica Films
Durada 100 min
Data d'estrena 30 d'abril de 2025
Sinopsi
Julio i Septiembre, dues germanes adolescents, s'enfronten a un món hostil i alienant. Un incident a l'institut, desencadenat pel despertar sexual de Julio, provoca una mudança cap a la costa irlandesa, on la realitat es difumina i la seva relació dependent es posa en qüestió.
Septiembre dice
Any 2025
País
França
Grècia
Irlanda
Alemanya
Regne Unit
Direcció Ariane Labed
Guió Ariane Labed
Producció Element Pictures
Repartiment
Mia Tharia
Pascale Kann
Rakhee Thakrar
Rachel Benaissa
Shane Connellan
Barry John Kinsella
Niamh Moriarty
Cal O'Driscoll
Fotografia Balthazar Lab
Muntatge Bettina Böhler
Música Molly Nilsson
Distribució Elastica Films
Durada 100 min
Data d'estrena 30 d'abril de 2025
Sinopsi
Julio i Septiembre, dues germanes adolescents, s'enfronten a un món hostil i alienant. Un incident a l'institut, desencadenat pel despertar sexual de Julio, provoca una mudança cap a la costa irlandesa, on la realitat es difumina i la seva relació dependent es posa en qüestió.
L’òpera prima de la cineasta grecofrancesa Ariane Labed s’obre amb l’única imatge de la infància de les germanes Septiembre i Julio: agafades de la mà, amb el rostre cobert de pintura blanca i vestides amb un vestit blau, mentre la seva mare els esquitxa pintura vermella abans d’engegar la càmera que reposa sobre el trípode. La composició remet inequívocament a la visió fantasmagòrica de les bessones mortes a l’adaptació cinematogràfica d’El resplandor de Stephen King, situades de manera simètrica i amb la mirada perduda cap al nen que passeja amb el seu tricicle pels laberíntics i onírics passadissos de l’hotel. El debut de Labed parteix de les paraules de Daisy Johnson a la seva novel·la Hermanas i planteja una posada en escena que gira al voltant del reflex: des del gest de Julio posicionant el dit índex davant dels ulls i alternant la mirada per percebre el canvi de posició sense moure’s, fins a les escenes al bany, on un mirall que s’obre i es tanca revela Julio i amaga Septiembre, tot i que la seva veu continua ressonant.
