Crítica — Sorry, baby: Estendre la mà en el buit
L’òpera prima de la nord-americana Eva Victor, guardonada amb el premi al millor guió al Festival de Cinema de Sundance, narra les experiències vitals d’Agnes, una jove professora universitària el cos de la qual està travessat pel trauma del passat. Amb un relat cronològicament fragmentat, dividit en anys marcats pel naixement del nadó de la seva millor amiga, de la "cosa dolenta" i de l’entrepà que li va salvar el dia, "Sorry, baby" conjura una pel·lícula d’empatia catàrtica que evidencia les mancances del sistema i la transcendència d’una xarxa de suport humà.
Elena del Olmo
26 de febrer 2026
Sorry, baby
Any 2025
País Estats Units
Direcció Eva Victor
Guió Eva Victor
Producció
High Frequency
AF Films
Big Beach
PASTEL
Tango Entertainment
Repartiment
Eva Victor
Naomi Ackie
Lucas Hedges
John Carrol Lynch
Louis Cancelmi
Kelly McCormack
Fotografia Mia Cioffi Henry
Muntatge
Randi Atkins
Alex O’Flinn
So
Onnalee Blank
Bill R. Dean
Distribució Vértigo Films
Durada 103 min
Data d’estrena 27 de febrer
Gènere Comèdia dramàtica
Sinopsi
Una jove professora travessa el trauma causat per una experiència passada mentre la relació amb la seva millor amiga i amb el món la sosté en moments de regressió.
Sorry, baby
Any 2025
País Estats Units
Direcció Eva Victor
Guió Eva Victor
Producció
High Frequency
AF Films
Big Beach
PASTEL
Tango Entertainment
Repartiment
Eva Victor
Naomi Ackie
Lucas Hedges
John Carrol Lynch
Louis Cancelmi
Kelly McCormack
Fotografia Mia Cioffi Henry
Muntatge
Randi Atkins
Alex O’Flinn
So
Onnalee Blank
Bill R. Dean
Distribució Vértigo Films
Durada 103 min
Data d’estrena 27 de febrer
Gènere Comèdia dramàtica
Sinopsi
Una jove professora travessa el trauma causat per una experiència passada mentre la relació amb la seva millor amiga i amb el món la sosté en moments de regressió.
Una càmera estàtica, amagada a la cantonada de les escales de l’edifici universitari, observa l’Agnes mentre es dirigeix al despatx de Preston Decker, el seu tutor de tesi. La veu d’una de les professores ressona pels passadissos de la facultat, un eco en segon pla que, solemne, es transforma en insinuació: “Ens demana que considerem la idea que llevar-se la vida, fugir de l’existència corpòria, potser és per a Milkman quelcom transcendental i no una tragèdia”. Una seqüència mancada de diàleg més enllà d’aquest eco, que remet a una escena anterior del metratge, però posterior en termes cronològics, en què l’Agnes assegura a la Lydie, la seva millor amiga i companya de pis a la facultat, que, si hagués volgut suïcidar-se, ho hauria fet molt abans.
L’òpera prima de la model, actriu, guionista i cineasta Eva Victor és un exercici d’equilibri tonal que discorre entre l’abatiment de les conseqüències del trauma sexual i el fulgor intermitent de l’acompanyament que proporcionen l’escolta activa de la Lydie, l’atenció d’en Pete mentre travessa un episodi d’ansietat i l’afecte incondicional que li brinda l’Olga, la gata de carrer que adopta camí del supermercat. En una entrevista per a The Envelope, Victor assegura: “Hi va haver un temps a la meva vida en què buscava una pel·lícula sobre el procés de travessar el trauma que m’agafés la mà mentre la mirava”. Sorry, baby és una pel·lícula nascuda del desig catàrtic de crear un reflex concret del cos que pateix i, en la seva recerca de sostenir, defuig la mostra explícita de la violència sexual mentre situa l’atenció en la violència sistemàtica.
