Crítica — The Serpent’s Skin: Comunitats queer
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2025.
Elena del Olmo
18 de desembre 2025
The Serpent’s Skin
Any 2025
País Austràlia
Direcció Alice Maio Mackay
Guió Alice Maio Mackay
Producció Dark Star Pictures
Repartiment
Alexandra McVicker
Scott Major
Charlotte Chimes
Jordan Dulieu
Avalon Fast
Fotografia Aaron Schuppan
Muntatge Vera Drew
Música
Alexander Taylor
Eduardo Daniel Victoria
Durada 83 min
Estrena Sense data d’estrena
Gènere Terror
Sinopsi
L’Anna fuig del seu poble i coneix la Gen, una tatuadora gòtica amb qui descobreix els seus poders sobrenaturals. Accidentalment convoquen un dimoni que comença a alimentar-se de les seves amistats, cosa que obliga les joves a unir-se per salvar la seva comunitat.
The Serpent’s Skin
Any 2025
País Austràlia
Direcció Alice Maio Mackay
Guió Alice Maio Mackay
Producció Dark Star Pictures
Repartiment
Alexandra McVicker
Scott Major
Charlotte Chimes
Jordan Dulieu
Avalon Fast
Fotografia Aaron Schuppan
Muntatge Vera Drew
Música
Alexander Taylor
Eduardo Daniel Victoria
Durada 83 min
Estrena Sense data d’estrena
Gènere Terror
Sinopsi
L’Anna fuig del seu poble i coneix la Gen, una tatuadora gòtica amb qui descobreix els seus poders sobrenaturals. Accidentalment convoquen un dimoni que comença a alimentar-se de les seves amistats, cosa que obliga les joves a unir-se per salvar la seva comunitat.
Com a directora, guionista i productora, Alice Maio Mackay incideix en les formes i els temes de les sèries de televisió fantàstiques emeses durant la dècada dels noranta. Nascuda el 2004, Mackay coneix i admira produccions com Buffy, caçavampirs, en un exercici de relectura des d’una posició vital queer del romanç prohibit, la presència de dimonis i l’ús tant utilitari com lúdic d’habilitats màgiques. The Serpent’s Skin està impregnada d’una nostàlgia portada al present, en la qual el protagonisme exclusiu de l’Anna —una noia trans bisexual que explora els seus poders juntament amb la Gen, gòtica i lesbiana— esdevé un acte polític dins d’unes narratives en què allò queer ha estat tradicionalment relegat al subtext. A partir d’un procés de creació col·lectiu, el cinema de Mackay explora els vincles de suport generats dins les comunitats queer, alienes a la família i al món adult, que existeixen en un espai propi cada vegada menys utòpic, protegit del món exterior per una aura —màgica o no— que repel·leix qualsevol dimoni cishetero.
