Crítica — Volver a ti: Entre l’amor i la compassió

L’Ana és biòloga marina i professora universitària. Està casada amb en Thomas, que és treballador social en un centre d’acollida de menors. Tots dos porten una vida acomodada i tenen dues filles en comú: Clara i Marie. Vista des de fora, aquesta podria semblar una família modèlica, però la realitat, per desgràcia, és ben diferent: fa temps que l’Ana i en Thomas planegen separar-se. De fet, ell té previst anar-se’n a viure amb la Stine, col·lega de treball i amant des de fa temps. El procés de separació és dur, però relativament civilitzat, i tant ella com ell busquen la millor manera d’explicar-ho tot a les nenes, que encara no en saben res. Però un dia, estant sola a casa, l’Ana pateix un inesperat accident: una hemorràgia cerebral li paralitza la meitat del cos. El procés de recuperació serà llarg i,  molt probablement, l‘Ana no podrà tornar a portar la vida que feia abans. Durant mesos, necessitarà ajuda per fer les tasques quotidianes i per desplaçar-se. Thomas, incapaç d’abandonar-la en aquest moment i deixar-la sola amb les nenes, decidirà posposar la separació fins que l’Ana pugui tornar a dur una vida normal.

La danesa Jeanette Nordahl va debutar en el llargmetratge amb Wildland, un cru drama criminal escandinau que es va estrenar mundial a la Berlinale i que vam poder veure en la 58a edició del Festival de Gijón. Cinc anys després, torna a la gran pantalla amb Volver a ti, conservant l’interès per la família com a motor generador d’històries. Entremig, Nordahl ha treballat en sèries com Cuando el polvo se asienta (2020), Memorias de una escritora (2022) o The Responder (2024).