Crítica — Yrupẽ: El conreu d’una nova forma d’enfocar la memòria històrica
El primer llarg de Candela Sotos recupera el llegat del cineasta científic, Guillermo Fernández-Zúñiga, compromès amb els valors de la república, en una pel·lícula que apunta cap a un gir no antropocèntric.
Eulàlia Iglesias
18 de desembre 2025
Yrupẽ
Any 2025
País Espanya
Direcció Candela Sotos
Producció Catarina Boieiro
Repartiment
Yrupẽ
Alicia Fernández-Zúñiga
Ramón Morales
Mariano Gómez
Rogelio Sánchez
Fotografia Candela Sotos
Muntatge
Juan Carrano
Caterina Monzani
Música
Mercedes Dansey
Tomás Fernández-Bonilla
Distribució Candela Sotos
Durada 79 min
Data d’estrena Sense data
Gènere Documental de recerca
Sinopsi
La recerca de "La flor del irupé", una pel·lícula perduda de Guillermo Fernández-Zúñiga, pioner espanyol del cinema científic a principis del segle XX, desencadena un viatge a les històries familiars i els arxius nacionals. A mesura que observem el lent creixement de la victòria, emergeixen diferents capes d'imatges i silencis.
Yrupẽ
Any 2025
País Espanya
Direcció Candela Sotos
Producció Catarina Boieiro
Repartiment
Yrupẽ
Alicia Fernández-Zúñiga
Ramón Morales
Mariano Gómez
Rogelio Sánchez
Fotografia Candela Sotos
Muntatge
Juan Carrano
Caterina Monzani
Música
Mercedes Dansey
Tomás Fernández-Bonilla
Distribució Candela Sotos
Durada 79 min
Data d’estrena Sense data
Gènere Documental de recerca
Sinopsi
La recerca de "La flor del irupé", una pel·lícula perduda de Guillermo Fernández-Zúñiga, pioner espanyol del cinema científic a principis del segle XX, desencadena un viatge a les històries familiars i els arxius nacionals. A mesura que observem el lent creixement de la victòria, emergeixen diferents capes d'imatges i silencis.
Una de les propostes més estimulants de la temporada: en el seu primer llargmetratge, Candela Sotos revigoritza el cinema sobre la memòria històrica tot plantejant la recerca al voltant de l’obra perduda o poc visibilitzada del seu besoncle, el cineasta científic Guillermo Fernández-Zúñiga, des d’una perspectiva inusual que es vertebra mitjançant el procés de conreu d’una victòria, una planta aquàtica enorme típica del nord de l’Argentina. La progressiva revelació de l’arxiu del director posa de manifest les problemàtiques romanents a l’estat espanyol pel que fa al seu passat recent, i qüestiona una institució-cinema que menysté les pel·lícules no antropocèntriques.
