D’A — 2026: A tocar la paritat
El Festival D’A va celebrar els seus 16 anys amb una edició en què la paritat entre pel·lícules dirigides per dones i homes va ser molt alta: 55 dones darrere de les càmeres d'un total de 122 pel·lícules. Sens dubte, un gran avenç. Moltes d’elles són debutants amb els seus primers treballs; d'altres, directores ja consolidades. Entre totes ofereixen un panorama que deixa clar que les mirades femenines són múltiples.
Maria Adell, Marla Jacarilla, Nuria Vidal, Marta Armengou
2 d'abril 2026
A la crònica de l’any passat reconeixíem que era impossible arribar a veure totes les pel·lícules dirigides per dones. Engany, aquesta impossibilitat s’ha concretat en la dolorosa decisió de deixar fora els curtmetratges (més de 50) que es presentaven a les diferents seccions. Amb una excepció: els curts que integren els dos programes de Simfonies de ciutat, una iniciativa de Dones Visuals i el CCCB que, any rere any, ens regala un retrat de la ciutat.
En aquesta crònica recollim allò que ens ha semblat més interessant i estimulant a les redactores de Filmtopia que hem seguit el festival. Es tracta d’un recorregut per totes les seccions, des de Direccions, on es trobaven noms consagrats, fins a Un impulso colectivo, on s’aposta pel més nou.
Un petit aclariment, davant l’oferta disponible, hem prioritzat les pel·lícules de les quals no hem parlat a Filmtopia. Per això, tot i ser importants, no comentem en aquesta ocasió Nuestra tierra, de Lucrecia Martel; Las corrientes, de Milagros Mumenthaler; o Hiedra, d’Ana Cristina Barragán, que vam veure a Sant Sebastià; ni El sonido de la caída, de Mascha Schilinski, que va aparèixer a la crònica de Canes.
