Albertina Carri — Militància i pornografia
Amb motiu de l'estrena del seu últim film, ’¡Caigan las rosas blancas!’, parlem amb la directora Albertina Carri, representant del cinema argentí més activista i subversiu.
Als 27 anys, la directora argentina Albertina Carri estrenava No quiero volver a casa, el seu primer llargmetratge. Des de llavors, ha desenvolupat una prolífica carrera amb curtmetratges, llargmetratges i fins i tot sèries de televisió, sent la seva obra més reconeguda per crítica i públic Los rubios (2003), una mena d’exorcisme semiautobiográfico on reflexiona sobre l’assassinat dels seus pares a mans de la dictadura argentina. Més tard van arribar Géminis (2005) –polèmic film que tracta el tema de l’incest entre germans– i La rabia (2008), que ens mostra el costat més fosc de La Pampa argentina. Amb les seves dues últimes pel·lícules, Las hijas del fuego (2018) i ¡Caigan las rosas blancas! (2025), Carri reprèn una obsessió persistent al seu cinema: la pornografia, i ens parla sobre l’empoderament femení a través del sexe no heteronormatiu. Desafiant tot intent de classificació, iCaigan las rosas blancas! ens proposa un viatge de destí imprevisible, amb tocs de comèdia, terror i fins i tot ciència-ficció, tot un repte per al públic.
