Amanda Villavieja — Paisatges de so
"Recordo la meva participació a 'En construcció', fent treballs de documentalista amb la càmera domèstica que tenia a casa. Et deixaves sorprendre, t'aturaves a mirar què passava al voltant. La insistència i la persistència en el temps, mirant un lloc, és completament diferent de quan t'arriba un guió d'un director o una directora que ho té tot molt clar, amb un imaginari molt clar. El temps és completament diferent”.
Nuria Vidal 19 de juny 2025
Amanda Villavieja va néixer a Barcelona l’any 1975. Tenia 25 anys quan va participar en el seu primer rodatge, En construcción, de José Luis Guerín. Vint-i-cinc anys després, Amanda Villavieja ha sonoritzat la seva pel·lícula número 76, Sirat, el film d’Oliver Laxe que es va presentar a Canes i va guanyar el premi del Jurat. Començar amb aquesta pel·lícula i amb els companys del Màster en Documental de Creació de la UPF, ha marcat tota la seva trajectòria. Ha col·laborat amb Guerín en tots els seus rodatges, ha format part de la família d’Isaki Lacuesta, la seva forma d’entendre el disseny del so és fonamental al cinema dels directors i les directores que han sorgit del màster: Mercedes Álvarez, Carla Subirana, Ricardo Íscar, Eva Vila… Però no ha treballat només amb els seus companys i les seves companyes, Amanda Villavieja és un nom recurrent al cinema de Celia Rico, Jonás Trueba, Mar Coll o el gallec Oliver Laxe, amb qui ha creat el disseny sonor de tres pel·lícules, Lo que arde, Mimosas i Sirat. Per celebrar els seus 25 anys de professió, la Filmoteca de Catalunya li va dedicar el mes de març passat un cicle titulat Els passos dobles. Amanda Villavieja: el so al cinema, en què va presentar tres títols escollits d’entre els seus, recolzats per films internacionals on el treball de so és molt important. El dia que va oferir una esplèndida classe magistral a la Filmoteca, vam tenir ocasió d’entrevistar-la en una conversa que deixa veure el seu entusiasme per la feina de sonidista.
