Annik Leroy i Julie Morel — Les cicatrius que deixa la guerra, el pòsit que deixa la poesia

Durant el mes de gener de 2026, la Filmoteca de Catalunya dedica un dels seus cicles a la cineasta belga Annik Leroy. Encara poc coneguda al nostre país, Leroy té una filmografia potser breu (quatre curtmetratges i quatre llargmetratges filmats al llarg de mig segle), però d’una rellevància inqüestionable. El seu cinema es mou entre el documental observacional i l’experimentació poètica, reflexionant sobre la condició humana i les cicatrius que va deixar la Segona Guerra Mundial. Personatges com Claudio Magris, Ingeborg Bachmann, Ulrike Meinhof, Hannah Arendt, Pier Paolo Pasolini o Walter Benjamin, entre d’altres, apareixen a les seves pel·lícules d’una manera o altra. Pel·lícules filmades en 16 mm, amb una bella fotografia en blanc i negre. Pel·lícules reflexives, de digestió lenta i profund calat. Obres que, avui dia, són capaces de resignificar el que entenem per documental al segle XXI.

Aprofitant la seva visita a Barcelona, entrevistem Leroy i Julie Morel, codirectora de La Force Diagonale i directora de fotografia, dissenyadora de so i muntadora de Tremor – Es ist immer Krieg.