Gemma Blasco i Ángela Cervantes — D’Ángela a Alex, d’Alex a Medea
“Trio el teatre, perquè volíem que fos una pel·lícula molt física, trio la tragèdia per la idea de catarsi i foscor, Medea em serveix perquè és un personatge carregat de venjança, és la víctima imperfecta.” (Gemma Blasco)
Un dia després de la inauguració del D’A Festival de Cinema de Barcelona, La Furia, segon llargmetratge de Gemma Blasco, es va estrenar a tot Espanya. Avalada pels tres premis del Festival de Màlaga, la pel·lícula arriba amb tota la seva potència i intensitat, amb una gran Ángela Cervantes en un paper escrit pensant en ella. La Furia parla de violència, de foscor, de dolor i de com el teatre, més ben dit, la tragèdia de Medea, ajuda a canalitzar la ràbia que sent una dona després de patir una violació. És un film que implica emocionalment el públic que es col·loca al costat de l’Alexandra, l’Alex. Amb la directora i l’actriu vam poder parlar a Barcelona el mateix dia que es presentava el film al D’A.
