Ana Endara Mislov i Paulina García — El refugi del jardí
El proper divendres 4 de juliol, dins de la programació de La Gran Pantalla, Festival Internacional de Cinema de les Persones Grans de Barcelona, es projectarà ‘Querido trópico’ d’Ana Endara Mislov. Aquesta és una excel·lent ocasió per conèixer un dels millors films llatinoamericans de l'any, que vam poder veure a la secció Horizontes Latinos del passat Festival de Sant Sebastià, on vam fer una entrevista a la directora, Ana Endara Mislov, i la seva protagonista, l'actriu Paulina García.
Nuria Vidal 26 de juny 2025
La documentalista panamenya Ana Endara Mislov dirigeix la seva primera ficció, Querido trópico, història d’una amistat i una complicitat entre Mercedes, una dona adinerada i forta que lluita amb una incipient demència, i Ana María, la seva cuidadora colombiana, una dona que arrossega una ferida. Un film que parla sobre les cures, la protecció i l’afecte entre dues persones que troben l’una en l’altra un vincle emocional.
El cinema llatinoamericà està mostrant una gran vitalitat. I dins d’aquest, el dirigit per dones guanya terreny any rere any. Però el més interessant del fenomen és la incorporació de cinematografies marginals o inexistents fa poc temps: Costa Rica, Panamà, Puerto Rico, Paraguai. És el cas de la panamenya Ana Endara Mislov. Coneguda pels seus documentals Curundú, Reinas i La felicidad del sonido, Mislov debuta en la ficció amb Querido trópico, amb la col·laboració de l’actriu xilena Paulina García, la inoblidable Gloria de Sebastián Lelio.
La primera pregunta és gairebé obligada: Què passa amb el cinema a Panamà?
AEM: Em poses en un lloc complicat, perquè em sento com a representant única i no ho soc. A Panamà hi ha un cinema que està naixent, molt recolzat per una llei de cinema que ja té gairebé deu anys. És un impuls constant que permet que es facin almenys tres ficcions cada any. I aquí anem, aprenent sobre la marxa. És un cinema amb moltes dones al capdavant. I una part important d’això és el Festival de Cinema de Panamà que està liderat per dones. El festival ha estat un recolzament impressionant.
A Llatinoamèrica hi ha moltes dones fent cinema, produint cinema. Per què creieu que passa això?
PG: M’agradaria dir-te que sí, que hi ha moltes creadores. Però crec que encara hi ha un dèficit en nombre i oportunitats. I dic creadores no per les actrius, perquè actrius n’hi ha moltíssimes. En canvi, crec que les creadores, tant guionistes com directores, muntadores, són moltes menys. Són menys visibles i tenen menys oportunitats. Quan apareixem les dones, apareix una cosa molt particular, molt singular, sobretot a Llatinoamèrica, que ho fa tremendament atractiu amb històries petites i molt modernes, com aquesta que estem explicant sobre el tema de les cures i la vulnerabilitat amb què es pot viure la vida .
