Dolores Fonzi i Soledad Deza — Canviar la història

L’any 2014, a la província de Tucumán, una noia arriba a un hospital amb un fort dolor. No sap que està tenint un avortament espontani. I, quan se n’adona, es troba emmanillada i acusada d’avortament il·legal. Tancada en presó preventiva durant dos anys, és condemnada a vuit anys de presó per “homicidi agreujat pel vincle”. No va servir de res que afirmés que era innocent: l’avortament estava prohibit i la negligència d’una justícia sense escrúpols i amb poques ganes de fer la seva feina va acabar amb les seves esperances. Fins que el cas va arribar a coneixement d’una jove advocada, Soledad Deza, que va decidir lluitar per aquella jove, anomenada Belén, ja que el seu nom real no va arribar a saber-se mai, i va convertir el seu cas en un al·legat contra la prohibició de l’avortament i en una denúncia del mal funcionament de la justícia.

El cas de Belén va traspassar els límits territorials i va ser l’espoleta perquè moltes dones de tot el país unissin forces per canviar la història. L’avortament va ser legalitzat a l’Argentina l’any 2020, Belén va ser absolta en demostrar-se la seva innocència i Dolores Fonzi, una de les milers de dones que el 2016 es va manifestar per la seva llibertat, va ser l’escollida per dirigir una ficció basada en el llibre que Ana Correa va escriure sobre el cas, amb la col·laboració directa tant de l’autèntica Belén com de Soledad Deza, l’advocada que  va aconseguir alliberar-la.

Directora i advocada van ser al Festival de Sant Sebastià presentant la pel·lícula abans de la seva estrena a la plataforma Prime Video. Amb elles vam poder parlar menys del que ens hauria agradat, ja que tant el tema com la forma com ho aborda, eren molt interessants. Com afirma Soledad Deza en aquesta entrevista, el film compromet el passat recent i compromet el futur. Un futur amenaçat no només a l’Argentina. Belén és cinema polític, Belén és cinema militant, Belén és una pel·lícula necessària.