Joanna Hogg — Veus distants, records del passat

Fins a The Souvenir (2019), les pel·lícules de Joanna Hogg eren el secret millor guardat del cinema britànic contemporani. Abans d’aquest film, guanyador del Gran Premi a Sundance, la directora londinenca havia conformat un corpus fílmic escarit i estilitzat que semblava anar a contracorrent de la tendència realista del cinema del seu país i on s’incloïen pel·lícules tan personals com Unrelated (2007), la seva òpera prima, Archipelago (2010) i Exhibition (2013), a les quals es va afegir el díptic intensament autobiogràfic format per The Souvenir i The Souvenir: Part II (2021). Hogg ha visitat Barcelona per recollir el Premi D’A 2025 i projectar en el festival les seves dues últimes peces: els curtmetratges Présages (2023), un encàrrec del Centre Pompidou, i Autobiografia d’una Borsetta (2025), un insòlit i sorprenent fashion film que té com a protagonista una bossa de la marca Miu Miu. Aprofitem el seu pas pel D’A Film Festival Barcelona per parlar amb l’autora de La hija eterna (2023) sobre, entre altres temes, els seus inicis en la televisió, la influència que va tenir Derek Jarman en els seus inicis com a cineasta, la seva particular manera d’entendre l’escriptura cinematogràfica i la seva llarga amistat, i fructífera col·laboració, amb Tilda Swinton.