Karina Solórzano — La segona vida del Colectivo Cine Mujer

Karina Solórzano acompanya, en la seva nova vida, les pel·lícules del Colectivo Cine Mujer. Aquest grup d’estudiants de cinema mexicanes es van organitzar als anys setanta per dirigir una sèrie d’obres militants que recollien, per primera vegada i en primera persona, qüestions com l’avortament (Cosas de mujeres, Rosa Martha Fernández, 1975–78), la violació (Rompiendo el silencio, Rosa Martha Fernández, 1979), l’alienació del treball domèstic (Vicios en la cocina, Beatriz Mira, 1978), els rols de gènere (Y si eres mujer…, Guadalupe Sánchez, 1977), el treball sexual (No es por gusto, Maricarmen de Lara, María Eugenia Tamés, 1981) o les formes d’organització laboral (Bordando la frontera, Ángeles Necochea, 1986). Tal com explica aquesta crítica i programadora mexicana, en la seva primera etapa el col·lectiu es va centrar en problemàtiques que les lluites feministes d’arreu del món posaven sobre la taula. Més endavant, a partir dels vuitanta, es van desplaçar cap a inquietuds polítiques més generals.

Durant anys, l’obra d’aquest col·lectiu històric va ser de difícil accés, perquè les pel·lícules no s’havien restaurat des de la seva estrena. Ara s’han tornat a posar en circulació degudament digitalitzades i, en aquesta segona vida, es poden veure al llarg del mes de febrer en el cicle Demà, la revolució: el Colectivo Cine Mujer en context, organitzat per la Filmoteca de Catalunya i comissariat per Solórzano, que fa dialogar aquests films mexicans amb pel·lícules d’altres latituds i èpoques. L’any 2024 passat, la investigadora mexicana ja havia presentat alguns d’aquests títols recuperats en el cicle Aunque me cueste la vida, dins la programació d’XCèntric del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Ens queda pendent per a una altra ocasió abordar amb Karina la seva feina com a impulsora i coeditora de l’espai de crítica feminista La rabia.