Khadija Habashneh — Dona i lluitadora

Parlar amb Khadija Habashneh impressiona una mica. Per la seva presència, és una dona de més de setanta anys que desprèn una energia enorme, pel seu discurs, tan clar i actual, i perquè d’alguna manera parlar-ne és parlar amb la Història. Durant els dies que va ser a Barcelona, Khadija Habashneh no va parar de donar entrevistes, conversar amb estudiants i presentar pel·lícules al festival. El seu discurs revela el passat d’una realitat que l’actualitat ha tornat a situar a les nostres consciències, però que fa molts anys que és en lluita.

Khadija Habashneh va néixer a Amman, va estudiar al Caire i va tornar a Jordània el 1967, on va conèixer la seva parella fins a la mort d’ell el 2009, Mustafa Abu Ali; la cineasta i fotògrafa Sulafah Jad Allah, i el fotògraf Hani Jawhariy. Junts i juntes van decidir preservar la memòria de la resistència palestina, que ella anomena “revolució”, filmant la lluita del poble palestí i la vida quotidiana als camps de persones refugiades. Després del denominat Setembre Negre de 1971, quan l’OLP (Organització per a l’Alliberament de Palestina) va ser expulsada de Jordània i va buscar refugi al Líban, ells també es van veure obligats i obligades a fugir. El 1973 van crear a Beirut l’organització Palestinian Film Unit sota la tutela de l’OLP, un col·lectiu de cinema militant que el 1976 es va convertir en l’Institut de Cinema Palestí, que ella va dirigir fins al 1982.

Khadija Habashneh es defineix com “una dona, una lluitadora perquè els humans tinguin una vida millor”. A això ha dedicat tota la seva vida: a lluitar pels drets del poble palestí, a preservar-ne la història i la memòria, dedicant part del seu esforç a la lluita de les dones palestines. Va ser una de les fundadores de la Unió General de Dones Palestines i del Center for Women’s Studies a Jordània, i continua col·laborant amb el Palestinian Woman Research and Documentation Center.