Lucile Hadžihalilović — Cinema hipnòtic i ensomiador

Lucile Hadžihalilović té un nom difícil de pronunciar i fàcil d’oblidar. Però el que no s’oblida és la bellesa i la força del seu cinema. No només en aquesta Reina de les neus tancada en una torre de gel: totes les seves pel·lícules tenen alguna cosa hipnòtica i somiadora. Nascuda a Lió el 1961, de pares bosnians, fet que explica el seu endimoniat cognom, Lucile va estudiar a l’IDHEC de París. Des de principis dels anys noranta col·labora amb Gaspar Noé a tots els seus films. Però, lluny de deixar-se influenciar per l’extremisme del director francès, Lucile ha sabut crear un estil propi, que no té res a veure amb el tremendisme de Noé.

Després de fer alguns curtmetratges, Lucile Hadžihalilović es va donar a conèixer internacionalment el 2004 amb Innocence, un film pertorbador en què cinc nenes d’un internat viuen entre ombres, túnels, boscos i misteris. Tots els elements del seu cinema ja hi són molt presents en aquesta primera pel·lícula que va guanyar el Premi Nous Directors al Festival de Sant Sebastià de 2004. Des d’aleshores, Hadžihalilović ha estat molt vinculada al Festival de Donostia, on el 2015 va obtenir el Premi Especial del Jurat i el de Millor Fotografia per Evolution, i el 2021, de nou, el Premi Especial del Jurat per Earwig, el seu primer film en anglès.

La carrera de Lucile Hadžihalilović és estranya, amb llargs períodes en què no dirigeix. El seu estil és molt personal, amb un gust marcat pels somnis i per allò imaginari, en històries on la infància i l’adolescència són moments de transició i canvi que difícilment es poden reduir a unes quantes línies, perquè són molt més atmosfèriques que narratives. Les seves protagonistes, gairebé sempre nenes o adolescents, li permeten reflexionar sobre el cos femení i sobre la feminitat mateixa, en films d’una gran bellesa intemporal i d’una profunda poesia.

No sorprèn que, partint d’aquests pressupostos, acabés per fixar-se en un dels contes de Hans Christian Andersen més propers al seu món, La Reina de les neus, títol de la pel·lícula que s’està rodant dins de La torre de hielo. Cinema dins del cinema, cinema misteriós, una autèntica torre de gel en què la seva protagonista, Jeanne, entra com Alícia en un país de meravelles gelades per trobar-se amb una Reina de les Neus desdoblada en Cristina, l’actriu que la interpreta dins la ficció, encarnada per Marion Cotillard.

Fidel al Festival de Sant Sebastià, Lucile Hadžihalilović va ser present l’any passat amb La torre de hielo a la secció Zabaltegi-Tabakalera. Allà vam poder parlar amb ella d’aquest film misteriós i també de la seva implicació en el Collectif 50/50, associació francesa fundada el 2018 i dedicada a promoure la paritat, la igualtat i la diversitat a la indústria del cinema i l’audiovisual.