Maïlys Vallade — Els tres naixements d’Amélie
"Amélie et la metaphysique des tubes", estrenada amb el títol internacional "Little Amélie", és una de les grans sorpreses de l'any. Des de la seva presentació al Festival de Canes del 2025, aquesta preciosa joia d'animació belga, dirigida per Maïlys Vallade i Liane-Cho Han, ha tingut una carrera fulgurant pels festivals, que ha culminat amb la nominació a l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació.
Nuria Vidal
19 de febrer 2026
Maïlys Vallade és una directora belga nascuda el 1985. La seva passió pel dibuix la va portar a estudiar a una de les millors escoles d’animació del món, l’Escola de Gobelins de París, on va participar en tres curtmetratges amb altres estudiants. Amb un d’aquests, The Lighthouse Keeper, va guanyar el premi Cristal al millor film d’estudiants al Festival d’Annecy. El 2010 va començar a treballar fent storyboards i desenvolupament visual en films com Las golondrinas de Kabul, Calamity o Al sostre del món. Des de fa més de deu anys col·labora amb el director francès Liane-Cho Han. Little Amélie és el seu primer llargmetratge.
Quan Little Amélie es va presentar en una sessió especial del Festival de Canes, va ser una autèntica sorpresa. Tothom es va rendir davant l’encant d’aquesta criatura inesperada. Una mica més tard, el film de Maïlys Vallade i Liane-Cho Han es va projectar al Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy, on va aconseguir el Premi del Públic. Seleccionada com una de les Perles del Festival de Sant Sebastià, va guanyar de nou el Premi del Públic a la millor pel·lícula europea. Al Festival Europeu de Sevilla, va tornar a captivar el públic, que li va atorgar el Gran Premi del públic a la millor pel·lícula.
La unanimitat entre crítica i públic és la millor prova que som davant d’un film d’animació per a persones adultes que adoren els infants. I això és mèrit absolut del director i la directora. Perquè Little Amélie es basa en el llibre Metafísica dels tubs, novel·la semiautobiogràfica d’Amélie Nothomb, en què evoca els seus primers tres anys de vida al Japó. La novel·la de Nothomb és un llibre fosc, malenconiós i fascinant: una història que tanscorre a la ment d’una criatura que es creu Déu, el centre del món. La pel·lícula de Maïlys Vallade és més amable i lluminosa, amb notes d’humor i, sobretot, una gran tendresa.