Mireia Vilapuig — Rehabitar la memòria a través de la imatge compartida
"Vaig començar a entendre que clarament hi havia alguna cosa d’arrel molt forta. No volia quedar-me en la superficialitat de contemplar imatges boniques i fer un bon muntatge, sinó traslladar un missatge d’allò que, al final, vivim (si no totes) gairebé totes les dones: una violència que també forma part del nostre despertar sexual, que és molt interromput i molt agressiu. Forma part del nostre passat, i és un passat que acabem oblidant"
Clara Tejerina
5 de febrer 2026
Parlem amb la directora Mireia Vilapuig arran de La desesperació de la pell, el seu primer curtmetratge en solitari. Amb una àmplia trajectòria com a actriu, Vilapuig va assolir la fama amb la sèrie Polseres vermelles (2011), inici d’un recorregut que l’ha portat a participar en diversos projectes com Cerdita (2018), guanyador del Goya al millor curtmetratge de ficció. Més recentment, el 2023, va desenvolupar juntament amb la seva germana Joana Vilapuig la sèrie Selftape, dirigida per Bàrbara Ferré i produïda per Filmax i Filmin, en què totes dues van assumir els rols de guionistes, productores executives i protagonistes.
Amb aquest curtmetratge, Mireia decideix explorar, a través d’un híbrid entre documental i ficció, la pèrdua de la innocència i el despertar sexual d’una nena de tretze anys. La cineasta entrellaça una dualitat de mirades, entre imatge i relat, que es fonen amb la voluntat de construir una narrativa universal a partir de gravacions domèstiques i crear un diàleg des d’on compartir i sanar les ferides d’aquestes experiències.
