Pecha Lo — Un camí col·lectiu
La mostra de cinema queer de Taiwan, ‘Abriendo caminos de libertad’, inaugurada en la darrera edició del festival LesGaiCineMad el novembre de l'any passat, itinerarà per diferents ciutats d'Espanya al llarg del 2025. La primera parada ha estat el festival AndaLesGai a Sevilla, on ha assistit com a convidada especial la crítica i programadora Pecha Lo, directora del Women Make Waves Festival, el primer i únic festival a Taiwan dedicat exclusivament al cinema realitzat per dones. Conversem amb ella amb motiu de la seva visita i la seva xerrada ’Regreso a una nueva zona horaria: imágenes y cultura queer en Taiwán desde la década de 1990’.
Com observes l’estat actual de la programació i la crítica a Taiwan en relació amb els temes de gènere i cinema queer? Creus que ha canviat molt des dels anys noranta?
El cinema amb perspectiva de gènere i queer a Taiwan ha passat per més de trenta anys de desenvolupament, assolint progressivament una visió més diversa i inclusiva. Les narratives visuals i els temes tractats s’han tornat cada cop més plurals i, en concret, en l’última dècada han sorgit moltes pel·lícules queer sobre nous immigrants a Taiwan, pobles indígenes i diversitat de gènere. Això ha enriquit l’importantíssim debat sobre la política queer al país.
Com a directora del Women Make Waves Film Festival, quin paper creus que tenen els festivals de cinema en la consolidació i l’impuls d’un cinema que representi la diversitat d’identitats i la seva representació en pantalla?
Els festivals de cinema independents, així com els festivals de cinema queer o feminista, ofereixen al públic programacions que fomenten l’alfabetització mediàtica i una perspectiva no convencional. A més d’ampliar la visió cinematogràfica del públic, també proporcionen als cineastes una plataforma alternativa per donar a conèixer el seu treball. A llarg termini, el seu objectiu és reforçar la presència de cineastes de minories sexuals i dones, contribuint a transformar l’estructura de gènere en la indústria cinematogràfica.
Has exercit també com a crítica i programadora durant molts anys. Quins criteris segueixes a l’hora de seleccionar i destacar certes pel·lícules i tendències cinematogràfiques?
Per a mi, es tracta d’identificar pel·lícules amb una perspectiva innovadora i que ofereixin un espai per a l’anàlisi profunda de la narrativa visual. Aquest és el meu únic enfocament.
