Sally Potter — Un "Orlando" únic i molt actual

Sally Potter és tranquil·la, generosa amb el seu temps, intel·ligent i divertida. Sap que ha vingut a Barcelona a viure una experiència interessant: conversar amb Ulrike Ottinger i Paul B. Preciado sobre les diferents mirades al llibre de Virginia Woolf. Sally Potter es va donar a conèixer internacionalment el 1992 amb la seva versió d’Orlando, presentada a la Mostra de Venècia, on va brillar una jove Tilda Swinton, creïble com a home i com a dona. Gairebé deu anys abans, el 1983, Sally Potter havia fet una pel·lícula radical i molt controvertida, The Gold Diggers, en què només van treballar dones. Tot un repte en aquell moment en què les dones eren gairebé invisibles al cinema.

Orlando la va fer famosa, però Sally Potter no va voler enfilar-se a l’estela d’aquesta fama acceptant ofertes de Hollywood. Al contrari, va optar per un camí molt més arriscat que li resultava més estimulant. La lección de tango (1997), Vidas furtivas (2001) i la molt interessant Yes (2005), un film que sembla un remake d’Hiroshima, mon amour, en què s’explica la relació entre un home àrab i una dona americana, narrada en vers, van demostrar que Sally Potter no era una directora convencional.

Sally Potter només ha fet nou films en gairebé quaranta anys, però això no vol dir que hagi estat inactiva. És una creadora total: canta, compon, escriu, fa teatre i segueix fent pel·lícules quan aconsegueix finançament. Rage (2009), Ginger & Rosa (2012), la interessant i àcida comèdia política The Party (2017) i Los caminos que no escogemos (2020), amb Javier Bardem, formen part d’aquesta trajectòria.

Sally Potter va presentar a la Mostra una projecció d‘Orlando i va mantenir un col·loqui enriquidor amb un públic que, majoritàriament, veia la pel·lícula per primera vegada. En aquesta sessió es va poder comprovar que el film conserva una actualitat absoluta. Després del col·loqui, i abans de la taula rodona amb Ulrike i Preciado, vam tenir l’oportunitat de parlar amb ella en una entrevista llarga i molt agradable.

Com a complement indispensable d’aquesta entrevista, val la pena recordar la gran feina que va fer Eulàlia Iglesias a Filmtopia, recollint les declaracions de la taula rodona que va reunir Sally Potter, Ulrike Ottinger i Paul B. Preciado. Es pot consultar en aquest enllaç.