Ulrike Ottinger — Una cineasta radicalment lliure

Impredictible, libèrrim, sorprenent, plàstic i plagat de referències. Així és el cinema d’Ulrike Ottinger, una fotògrafa i cineasta que, als 83 anys, acaba d’enfrontar un enorme repte: narrar la història d’Erzsébet Báthory, més coneguda amb el sobrenom de la Comtessa Sagnant. Un personatge que ja havia estat abordat amb resultats irregulars per Juraj Jakubisko (Bathory. La condesa de la sangre, 2008) o Julie Delphy (La condesa, 2009). Amb un repartiment encapçalat per Isabelle Huppert i la col·laboració d’Elfriede Jelinek en el guió, és fàcil intuir que aquesta nova reinterpretació dirigida per Ottinger despertarà un gran interès entre les comunitats cinèfiles. 

Gairebé mig segle ha transcorregut des que la cineasta alemanya va dirigir el seu primer llargmetratge. Des d’aleshores, ha alternat pel·lícules de ficció amb documentals, ha mostrat la seva obra tant en contextos museístics com en festivals i fins i tot s’ha atrevit a crear escenografies per a òperes i obres de teatre. El seu interès per l’antropologia i la seva curiositat insaciable l’han portada a rodar documentals a la Xina (China. The Arts-The People, 1985), Mongòlia (Taiga, 1992), Corea del Sud (The Korean Wedding Chest, 2008), Seul (Seoul Women Happiness, 2008) o el Japó (Under Snow, 2011). Les seves pel·lícules de ficció, per la seva banda, són un deliri visual d’allò més plaent. En aquesta entrevista parlem amb ella sobre Freak Orlando, sens dubte la seva pel·lícula més emblemàtica, i també sobre el seu nou projecte, The Blood Countess.